Àger-Camarasa 2013

Dimarts tenim programat navegar el pantà de Camarasa, sortida des de l’estació d’Àger , el recorregut anada i tornada fins la presa, la distància recorreguda supera els 32 quilòmetres. Després d’haver descansat a l’Alberg d’Àger on hem estat acollits d’una manera magnífica pels seus gestors, fins i tot van tenir la deferència de deixar-nos la “suit” de l’Alberg, vàrem proveir-nos i ràpidament vam anar al punt de sortida. Davant de l’estació hi ha dos llocs que es pot accedir al pantà, actualment està pràcticament ple, nosaltres hem escollit sota el pont de l’estació. Cal verificar-ho abans per no tenir problemes d’accessibilitat.
El dia s’ha presentat absolutament assolellat, un cel ras que ens ha obligat a protegir-nos la pell de les seves cremades.

El primer que ens trobem és la baronia de Sant Oïsme poblet situat dalt de un turó, amb església romànica i castell que algun dia s’haurà de visitar. El Noguera Pallaresa forma un meandre el que permet veure’l dels dos costats, just desprès trobem la línea del ferrocarril que talla una paret, la part alta alberga una altra construcció especial, el castell d’Oroners i la seva esglèsia. Aquestes construccions es trobem protegides per una gran vauma que els devia fer un lloc excel•lents per la defensa.

Posteriorment ens hem dirigit al congost de Camarasa o es veuen volar alguns voltors, també s’hi pot veure l’àliga real, però la gran sorpresa ornítica del dia ens la donarà l’albirament d’una parella de becs de serra grans (Mergus merganser), l’excepcionalitat de l’albirament rau pel fred que està fent a Europa i ha fet arribar aquets exemplars fins aquest embassament pre-pirinenc (aquesta és la meva hipòtesis) .

No seguiré amb les descripcions paisatgístiques, però com diu en Joel Mirón de l’alberg d’Àger aquest és la segona joia de la comarca. Tant sols penseu que el silenci era tan gran que l’única fresa que sentíem era el brunzir de les abelles.