Dilluns va començar una setmana de paleig al voltant de Catalunya que avui ha quedat tancada amb una navegada per la mar d’Amunt. Sota un cel amenaçador vaig enfilar la carretera de Llançà direcció coll de Ravell, allí hi havia en Joan Ribera d’Arbúcies que m’acompanyaria en el periple, tal i com ho va fer ara fa dos anys. Al migdia estàvem dinant a Àger i poc desprès ja teníem els caiacs a punt per entrar al pantà de Canelles. Aquesta vegada l’hem trobat per sota el 40% de la seva capacitat , sec, massa sec per poder entrar al congost de Mont-rebei , quina llàstima! Agafarem direcció l’estret de Fet. Per sort, els voltors, aufrany i trencalòs si que volen la serra del Montsec i l’aigua del Ribagorçana acull a la llúdriga, poder estar entre aquestes muntanyes i amb aqueta companyia és motiu suficient per anar-hi.
La tarda ha començat amb un fort vent de nord, però això no ha estat impediment per poder entrar a l’aigua i fer-nos petits, molt petitets entre aquestes imponents parets calcàries feréstegues, cisellades pel pas de l’aigua i il•luminades pel sol d’aquesta tarda de març.
Quin lloc més guapo ! Bones vacances Eduard, divendres et vaig contestar tard, vaig sortir amb l'escola de mar i m'han fet una mica més home, crec que amb dos o tres sortides més d'aquest tipus començaré a semblar un caicaquero de debó jaja
ResponEliminaL'Escola d'en Mar, sense cap dubte, és el millor lloc per curtir-se amb el Cap de Creus.
ResponElimina