Cabussada

La sortida d’aquest “finde” ha estat la primera que ha inclòs una bona cabussada. Amb les previsions de nord que hi havia, hem hagut de fer la sortida des de Portlligat. No ha estat llarga pel que fa a les hores de paleig, ans el contrari, s’ha tractat d’una sortida per disfrutar al màxim de tot allò que viu dins del mar, tant pels ulls com per la boca.

Dissabte sortíem passades les set de la tarda, les canyes de pesca anàven muntades i a punt de ser escades. En Manel comença fent el curri, jo vaig directe a la primera punta a buscar el sopar. Va ser un d’aquells dies que tiraves i als pocs segons de tocar fons ja notaves la picada, un veritable “dóna-me’n, dóna-me’n”, fins al punt d’haver de parar perquè ja n’hi havia prou... Pesca quasi monoespecífica a base de serrans, esquitxada d’alguna formosa vaca serrana, julioles i oblades. Què bons són els serrans pescats i fregits a peu de platja!

La nit ha estat plàcida, el filet de tramuntana que bufava ha mantingut els Aedes mariae (mosquits de costa) allunyats. Ens hem aixecat tard, mot tard. Hem deixat que la llum il·lumines les aigües de la cala perquè aquest matí toca cabussada i ens hi hem de veure bé. És la primera de l’any i tot serà com a nou. Ens fa molta il·lusió entrar i veure tots aquells organismes que durant els mesos anteriors tan sols els hem vist en foto i dibuixats a la guia d’en Toni Llobet. La cabussada, tot i que ha estat feta en un matí ennuvolat, ha estat a l’alçada de les circumstàncies. Hem vist de tot, algues de tots colors, esponges que fins i tot tenien forma de cavallet de mar, meduses, anemones, madrèpores, fals corall, cucs com el de closca, la palmereta o el nocturn Bonellia viridis, garotes, tres espècies d’estrelles de mar, milers de cogombres, nacres, cargolets, els espectaculars nudibranquis, hem pescat una sèpia i un pop!, fins i tot hem vist una petita anguila, i molts de peixos: escòrpores, oblades, esparralls, sards, grups de salpes, rogers, vaques serranes, serrans, julioles, castanyoleta, moll reial, tords, llavions, bavoses, gòbids, i no hem vist els fadrins, suposo que l’aigua és massa freda i encara no surten. Tot un empatx de dues hores de durada, que ens ha deixat el cos fred i tumefacte i l’esperit feliç i relaxat. Ja tinc ganes que arribi el proper cap de setmana per tornar-hi!