Crucificats?

Els que viuen del mar, ja sigui de la pesca o amb el turisme, segur que aquests dies de tramuntana desmesurada que manté els vaixells a port i el turista espantat, es deuen recordar del nom d’ algú.
Avui a cala Bona mentre fotografiava a l’estrella de mar verda (Marthasterias glacialis), m’ha vingut al cap la poesia d’en Fages de Climent...:
Braços en creu damunt la pia fusta,
Senyor, empareu la closa i el sembrat,
doneu el verd exacte al nostre prat
i mesureu la tramuntana justa
que eixugui l'herba i no ens espolsi el blat.
...no sé si la tramuntana d’aquest cap de setmana ha anat bé a tothom, però aquest diumenge nosaltres ens hem divertit molt. Diguem-ne que tenia la força justa per poder donar-li la cara i, no haver de patir. Palejàvem mesurant la força de cada palada i així disfrutar-la a fons, ni més força de la necessària, ni menys, volíem fer-ho durar.

Diuen que és molt saludable respirar l’aerosol marí, el que sí  us puc dir, que un cop a terra i desprès d’haver-nos deixat abraçar per ella i, d’haver respirat aquest aire ple de micro-gotes salades, la sensació és d’absolut benestar.
Avui no hem vist gaires “bitxos” , però hem establert conversa amb els pocs que han gosat sortir, hem conegut al patró del Sant Isidre, en Lluís, ens ha explicat el seu projecte de viure donant a conèixer el Cap de Creus. Si no tens caiac i vols fer un passeig per aquesta costa us ho aconsellem, la costa vista des d’aquest vaixell ha de ser un altra forma de viure el CdC.
Nosaltres a partir d’aquest moment ja tenim els ulls i la ment en el proper divendres i a veure si és veritat i podem fer la primera sortida amb nit inclosa....