Retorno sense haver clavat cap espet, tot i que ser-hi, hem vist que hi eren. Desfaig els meus passos per un camí de cavalls ja en plena nit, amb un vent que fa xiular el trenat a la canya. El cel ben ennuvolat acaba de donar un toc tenebrós al retorn i sento al cos aquella basarda estranya de quan camines sol en un bosc desconegut. Inmers en la nit es descobreix l’entorn des d’uns aspectes que amb la llum del sol passen per alt. L’espectre visual es restringeix estrictament a l’abast del teu frontal i amb la foscor es desplega el torn de les olors i els sorolls. El vent em porta l’olor d’unes ovelles properes, els ulls brillants de les quals detecto inesperadament amb un punt d’ensurt. Avanço pel camí rocós sota la seva atenta mirada. Silencioses, altives i arrenglerades sembla que m’acusin d’envaïr el seu espai de sal, solitud i tramuntana. El vent fa xerricar els branquillons secs dels fonolls i la humitat de la nit fa sortir tot un exèrcit de bufons dragonets que fugen corrents sota la llum del frontal. Al meu pas, el teixit d’alguna teranyina brilla màgicament sota la llum del frontal.
Ha estat avui una sessió estranya. Confirmo que ens hem avançat massa en la temporada, hem tingut feina amb els sards i no hem pogut aconseguir més que un parell d’empaits d’uns espets mig desmenjats i un pèl petits encara.
Demà miraré si el de la botiga de pesca em pot fer passar una broca petita pel tubet de l’anella i retirar-li el trosset que l’embussa. Potser la següent sessió serà al port, a veure si aquests vinils tant bons, a més de molt bons, són infal·libles. L’experiència col·lectiva demostra que els peixos d’allà són difícils. La falta de peix d’avui, em deixa objectius pendents pels properes dies. Després de la propera, us ho explico.
Martí, Menorca 2013
)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada