Illes Atlàntiques 4. Cies

Després d’haver passat la nit en una tenda del càmping ubicat al costat de la llacuna, ens hem disposat a donar la volta a l’illa petita o “Illa de Sant Martinyo”. El pas que hi ha entre les dues illes és compromès, els dies de mala mar és un punt on hi ha ball de bastons. Avui i per quart dia consecutiu la bona mar serà la tònica general del dia, això sí, amb un cel enteranyinat que és premonitori de l’entrada del mal temps. Fem la volta començant pel ponent de l’illa, per aquesta banda sempre pots gaudir del mar de fons i avui sembla una mica més format. Un cop hem arribat a l’altre extrem de l’illa ens apropem a la línea de costa. Aquí hi ha ubicat un molí d’aigua, sembla estrany que en una illa relativament petita pugui haver-hi un molí mogut per la força de l’aigua, una veritable relíquia d’altres temps. Com anècdota, dir-vos, que hem trobat un gavià jove que havia mort per empassar-se un palangre.

Per dinar parem a la platja gran de Sant Martinyo, allí ens hi trobem per un costat al veler de “Ecologistas en acción” que s’estan preparant per cabussar-se..., algun estudi de seguiment deuen estar fent. M’apropo al vaixell per parlar amb ells però tot l’equip està “absort” amb les seves feines. Quina enveja! Quan sigui gran vull fer com ells. A la platja la cosa pinta diferent, allí hi ha una colla de voluntaris que estan fent neteja de l’entorn. He de dir-vos que durant tot el viatge una de les coses que més m’ha sorprès és el bon estat de les platges i l’aigua. Les del Cap de Creus estan molt i molt més brutes. Abans de dinar ajudem als voluntaris a carregar les saques de plàstics i altres andròmines al vaixell del parc Natural. Ens hem guanyat una bona recompensa, però en aquell moment no ho sabíem encara.

Retornats a l’illa gran, recollim els tres darrers caiacs de la base de Nordest Kayak i els arrossegarem fins la “península”, d’aquesta feina se’n encarreguen els més forts. La tornada és molt divertida, tenim l’onada una mica creuada de popa i la fem amb molta velocitat, aquí he pogut gaudir del X-cape. Bé, no tots s’ho han passat bé. Pels que es queixen de la incomoditat però, hi ha un premi just a la platja de Liméns. Allí ens esperen un grup familiar d’una dotzena de dofins mulars. Ja a la platja i amb les darreres forces i feliços com uns anissos, ens dediquem a retornar al mar les desenes de llebres de mar que descansen mig mortes a la blanca sorra d’aquest racó de la ria de Vigo.