Illes Atlàntiques 5. Ons.

El cinquè dia es desperta autènticament gallec, plou! Aquesta és la Galícia que tots tenim interioritzada, núvols baixos i una pluja continuada que va canviant de intensitat intermitentment. Perquè m’agraden tant els dies tapats? Desprès d’esmorzar i amb el cos ple de cruiximents del dia anterior, ens desplacem al port per embarcar amb els caiacs al transbordador que ens durà a l’Illa d’Ons. Arribem d’hora i el capità encara no hi és, fem els darrers preparatius i carreguem el material a bord. El viatge el fem a la coberta, volem sentir l’aire a la cara, amb poc més de vint minuts som al moll del poble d’Ons. Allí ens hostatjarem al hostal “Casa Acuña”, quin encert! Per dinar tocar menjar els productes de la mar. Resulta que la senyora de la casa va quedar primera classificada al concurs de “pulpeiras” del 2012, no explico més per no fer-vos massa enveja. Desprès d’acomodar-nos en una casa de la part alta del llogarret i fer una migdiada, ens trobem tots a les quatre a la platgeta del moll. Tots estem a punt per palejar, les previsions són dolentes i ha d’entrar un sud de 15-20 nusos. Caldrà aprofitar el temps.

Sortim palejant direcció sud, aquest costat d’illa (est) està ple d’esculls, amb la marea baixa cal anar molt en compte. Anem fins el pas que hi ha entre l’illa d’Ons i l’illa petita d’Onza. Aquí hi ha un illot enfonsat que quan les tres maries passen per sobre creen una gran onada trencant. En Pau, no ho resisteix i s’enfila a la roca per surfejar l’ona. Nosaltres estem impressionats pel mar, que aquesta hora està una mica mogut. Per sort i conforme passa el temps el dia es va arreglant, queda vent de sud i una mica de mar formada però el cel s’aclareix i la tarda agafa una llum ben preciosa. Arribats a Onza en Pau i en Carlos es dediquen a passar pels freus, cal tenir nivell per fer-ho...

Retornem direcció nord i veient les condicions i que encara hi ha temps, anem fins la punta nord de l’illa. Aquí ens rep un mar brutal, la zona té uns penya-segats espectaculars, amb molts esculls i freus. Quin espectacle! La meva càmera en el moment de la millor llum diu prou, “memòria insuficient” he de parar de fer fotos i dedicar-me a disfrutar del moment. Ho faig, m’apropo cap a les parets plenes de corbs marins i sento espetegar les onades al voltant meu- Ara sí que toco el cel! Veig com l’aigua s’aixeca amb esquitxos gegantins i el contrallum em permet observar cada una dels milions de gotes, aspiro l’aerosol marí per omplir-me d’energia. Un altre moment inesborrable.