--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 11 de març de 2010

El plàstic i la Mediterrània

Cala Serena a finals de febrer.
No hi ha res més desagradable que veure un paisatge primigeni i immaculat com el de cap de Creus ple de plàstics. Realment és molt decebedor... i ens recorda l’esforç que s’ha de fer per ser més considerats, el millor es començar per nosaltres mateixos tenint una actitud respectuosa, i no tan sols quan ens trobem en un lloc com aquest, si no en qualsevol situació i lloc de la nostra vida quotidiana.
Aquest és un tema que ens resulta recurrent, que pot arribar a cansar-nos, però que encara ara no hi ha dia que veiem actituds incíviques, tots tenim la temptació d’escollir el camí fàcil i llençar la deixalla a l’aigua-terra.
Tots sabem que el plàstic no és biodegradable, però hauríem de saber que pot anar trencant-se en trossos cada cop més petits fins a fer-se invisibles, i que estaran presents durant segles en el medi ambient. També hauríem de saber, que la temperatura elevada i les radiacions ultraviolades, el descomponen i alliberen substàncies químiques que formen part dels seus components. Aquestes substàncies s’incorporaran a les xarxes tròfiques i per tant tindran uns efectes que en la majoria dels casos seran perniciosos.

Hi ha certs llocs, on les possibilitats de que les deixalles s’acumulin són més grans, per exemple sabem que a l’oceà pacífic, hi ha l’anomena’t “gir del pacífic nord”, es tracta d’un vòrtex amb una circulació marina lenta, zona de dominància de les altes pressions, amb poc vent. Doncs resulta que en aquest punt s’acumulen uns 100 milions de tones de plàstics, això representa el 2,5% dels plàstics fabricats des de l’any 1952 fins l’actualitat!!!
El Mediterrani és un mar tancat, sense marees, amb una afluència de grans rius, la majoria d’ells contaminats. La població del 46.000 km de costa és de 130 milions d’habitants. Necessita 80 anys per renovar les seves aigües. Amb aquestes característiques no és d’estranyar de que estem davant d’uns dels mars més contaminats del nostre planeta. El nostre estimat Jaques Costeau ja el va donar per mort als anys 70.
Algunes de les dades que s’han publicat per ajudar a la conscienciació de la població ens diuen que la mediterrània té un nivell de plom 8 vegades superior que els altres oceans, que el 30% dels seus peixos tenen pilotes de plàstic en els seus estómacs, que el fons marí conté el 70% de les escombraries. D’aquestes, un 90% són plàstics, a més cada km2 podem trobar 1.935 peces d’escombraries, un 15% d’aquestes restes es troben en suspensió i l’altre 15% restant és el que arriba a les platges i se’ns fa patent a la nostra vista. Aleshores l’enuig que hem de tenir és molt més gran, ja que la situació és realment molt greu.
En les diverses campanyes de recollida d’escombraries, s’han fet diversos estudis sobre la tipologia de les deixalles, algunes de les conclusions més importants que se n’han extret són que el 80% dels residus marins tenen el seu origen a terra (han arribat per via fluvial, costa, etc.). El 55% de les deixalles procedeixen de la costa i de les activitats recreatives i una de les dades més sorprenents és que el 45% tenen el seu origen en els fumadors: filtres de cigarrets, puros, etc.
Aquests és el Top 12 de les deixalles de la mediterrània:
Filtres cigarrets 27%, burilles puros 10%, botelles de plàstic 9,8%, Bosses de plàstic 8,5%, begudes enllaunades 7,6%, taps 7,3%, ampolles de vidre 5,8%, gots-forquilles-plats-culleres etc 3,8%, paquets de tabac 2,8%, petits contenidors 2,5%, palletes-remenadors 2,1%, tiradors de llaunes 1,9%.
Un dels impactes més grans el pateix la fauna marina amb la ingesta d’aquests residus i l’emmallament. Són molts els animals que moren d’aquesta forma lenta, cruel i dolorosa, peixos, mamífers i ocells són les víctimes més freqüents. El fil de pescar (monofilament) és el responsable de la gran majoria d’emmallaments.
Abans de llençar alguna cosa, encara que sigui ORGÀNIC, recordem aquestes dades del temps de degradació:
Ampolles de vidre: 1 milió d’anys.
Fil de pescar: 600 anys
Ampolla de plàstic: 450 anys.
Llauna d’alumini: 80-200 anys
Sola de sabata (Cautxú): 50-80 anys
Got de plàstic: 50 anys
Llauna: 50 anys
Teixit de nylon: 30-40 anys
Bossa de plàstic: 10-20 anys
Filtre de cigarret: 1-5 anys
Roba de llana: 1-5 anys
Fusta de contraxapat: 1-3 anys
Paquet de llet encerat: 3 mesos
Cor de poma: 2 mesos
Diari: 6 setmanes
Taronja: 2-5 setmanes
Tovallola de paper: 2-4 setmanes
És possible que si som capaços de recordar aquestes dades i si som una mica sensibles a l’hora d’estimar-nos un cap de Creus lliure de deixalles, també treballarem per alliberar-nos d’aquest càncer de la nostra societat subdesenvolupada culturalment.

2 comentaris:

  1. Cala Serena, de les millors del Cap de Creus. Llàstima que a l'estar exposada a nord rep les conseqüències en forma de plàstic, vidre i fusta.
    Et felicito pel blog! Em sembla que no et conec, tu a mi si? He vist que tens l'enllaç d'un vídeo meu de Sea kayak surf!

    ResponElimina
  2. Magnífics videos els que tens penjats a internet. Quin domini amb les onades, gràcies per deixar-nos disfrutar d'aquests moments!

    ResponElimina