¿ES TEMPS DE GAROTES?

Els humans ens mengem amb delectació tant els òrgans sexuals masculins com els femenins, per bé que aquests darrers son mes gustosos i tenen un color mes pujat. Estem parlant, es clar, del òrgans sexuals de la espècie “Paracentrotus lividus”, la mes consumida entre els milers d’espècies d’eriçons que hi ha als mars del mon. Ara estem als mesos freds, amb r, les gònades de les garotes ja son “plenes”, al punt, i pels que ens agrada aquest regal del mar, aquest sabor alhora potent i delicat, extracte marí, es el moment de gaudir-ne. Si, es temps de garotes.

Però comencem a sentir comentaris del tipus “aquest any no hi han garotes”, “deu ser pel canvi climàtic”, “se’n agafen masses”…, i penso que no pot ser, si n’hi havien tantes i tantes, eren una plaga, eren el malson dels domingueros a les platges. Total que amb ganes de comprovar-ho, i de menjar-ne, anem cap a l’aigua i, sorpresa, es cert, potser queda una escassa quarta part de les que cada any m’esperaven al lloc de costum.
La explicació del trist fenomen es un misteri. La de l’escalfament de l’aigua no me la crec. Hi ha llocs mes meridionals, amb aigua mes calenta a on hi ha abundància d’eriçons. Una altra hipòtesi es que la davallada de població es deu als estralls de la forta llevantada dels Nadals del 2008. Aquesta es mes plausible, tot i que em vaig passejar per les platges desprès del temporal i no recordo haver vist milers de garotes mortes fora de l’aigua. De fet les garotes tenen unes ventoses mes fortes del que semblaria a primera vista, i a més, foraden la roca fent-se un cau a mida del que es realment difícil treure-les. Altre cosa es quan les agafes desprevingudes, pasturant per les parets verticals, llavors cauen amb un lleuger toc. De tota manera, dubto que una llevantada agafi desprevinguda a una garota.
Sovint les situacions son fruit d’una conjunció de circumstàncies, i cadascuna aporta el seu granet de sorra. Jo personalment crec que no s’ha d’infravalorar la predació humana en l’actual situació poblacional dels eriçons. Cada vegada hi mes restaurants que n’ofereixen als seus menús, els preus ja s’equiparen als de les ostres. Tenim exemples històrics que demostren que quan una espècie es posa de moda, el seu èxit gastronòmic va paral•lel a la seva crisi existencial. La llagosta havia estat un subproducte de la pesca, poc valorat, ni havia moltes, ara busca-les. Fins no fa gaire el percebe era pràcticament desconegut pel gran públic, ara son delicatessen, preu exorbitant, davallada de població. Amb les garotes passarà igual, ara mateix ja es crien en granges d’aqüicultura perquè ja han superat el llindar de preu que fa rendible la seva criança. La recuperació de les poblacions de garotes tenen una dificultat afegida, i es que es molt lenta. Una garota arriba a la seva maduresa i es pot reproduir als 5 anys d’edat, i a més, les seves larves necessiten un substrat prèviament netejat per adults per poder establir-se, per tant si no hi ha una població gran d’adults, les cries no prosperen. Amb molta sort, trigarem 15 anys en assolir els nivells de població de l’any 2007.
Realment es temps de garotes ?