I travessa a mar obert entre s’Aranella i Port de la Selva.

Aquest dissabte hi hagut la primera convocatòria de l’any de nedar a mar obert. El recorregut era de 2,5 quilòmetres, entre el far de s’Aranella i Llançà, finalment i a causa de la nostra omnipresent deessa Tramuntana, el itinerari s’ha fet fins a Port de la Selva. El canvi ha estat molt encertat, penseu que hi havia onades que superaven el metre d’alçada i calia allunyar-se de la costa per evitar incidents amb les roques...

Un altre dels paràmetres que avui han jugat un paper molt important ha estat la temperatura, aquesta era extraordinàriament baixa, tot i que no la hem mesurat (la temperatura de l’aigua), l’aire gèlid d’aquesta setmana, ha deixat la capa superficial de l’aigua “congelada”. Aquest zona per on es mouen els nedadors, deu estar a uns 10ºC o menys. Sincerament, aquesta temperatura feia aconsellable suspendre la prova...

Penseu que aquests nedadors han estat entre 40 minuts i 1 hora en remull, i això és molt de temps pel cos humà a una temperatura tan baixa, però la prova era lliure i cadascú havia de ser responsable d’un mateix.
Dels més de cinquanta participants que s’havien apuntat a la travessa, se n’han presentat una vintena al punt de sortida, la resta hi ha posat seny i s’han quedat a casa. Finalment de la vintena que han vingut a l’esplanada de s’Aranella i, veient les dures condicions d’onatge i fred, han estat 14 els temeraris que s’han tirat a l’aigua.
Com la prova era lliure, el sentit comú ha funcionat i hi hagut una preselecció que ha evitat que la trobada acabés en un desastre.
Per sort avui teníem la presència inestimable dels palistes del club de caiac Pagaia de Llançà, el seu nivell de professionalitat s’ha fet immediatament patent. Aquesta gent porten el millor equipament per fer front a les condicions d’aquest mar a l’hivern. Naveguen tot l’any i ho fan amb els millors caiacs, el seu equipament per la seguretat al mar és total: doble pala, bomba d’aigua, cap d’arrossegament, roba seca de recanvi, mantes tèrmiques, termos amb infusions calentes, xiulet d’auxili, radio vhf, telefonia mòbil amb estoigs estancs i, el que és més important, tot el material per fer l’assistència sanitària en cas d’incidents com és l’hipotèrmia..., avui ens han demostrat que quan les condicions són dures, s’ha d’anar molt ben equipat, ens hi pot anar la vida!.
Tots els que s’han tirat a l’aigua han completat el recorregut i això, us ho ben juro, que ha estat una proesa. A la part central de la badia del Port de la Selva hi havia unes onades considerables, d’aquelles que et fan agafar fort a la pala i que mouen al nedador com si fos un tros de suro (amb perdó), sortosament tenen una resistència física i mental d’homes de ferro, d’altra manera no entenc com poden completar aquestes travesses tant dures.
Més tard i parlant amb els companys del club Pagaia (avui a la tarda feien una conferència sobre “meteo” i hipotèrmia dins del seu programa de tecnificació!) , i veient que aquestes trobades entre la gent que ens agrada gaudir de la mar (nedadors i palistes) es van sovintejant, fora molt bo de millorar alguns aspectes (coordinació dins de la prova, funcions dels caiaquistes, etc.), i per tot això, caldrà preveure fer una trobada prèvia, una mena de “briefing”, que ens serveixi per anar intercanviant informació, com pot ser la seguretat en les travesses, senyalització dels itineraris, etc., això enriquirà la nostra interrelació, els caiaquistes sabrem més de les tècniques de la natació i els nedadors coneixeran millor el món del caiac. En definitiva serem més eficients i reforçarà els vincles entre els dos col•lectius....., què us sembla la proposta? En podem parlar? Aquí queda!
El dissabte al matí quan vaig veure com estava la Mardamunt se’n van posar una mica per corbata, sortosament a l’arribar al Far de s’Aranella, vaig veure que la companya Domi del club Pagaia ja hi era. Això em va tranquil•litzar molt, un cop ens vàrem saludar i va dir que la resta de companys anaven venint per mar, se’m va dibuixar un somriure a la cara i, al mirar cap a Llançà i veure com en aquell mar ple d’onades i crestalls, hi havia un grup compacte de caiaquistes que venia directe cap a la nostra posició, la tranquil•litat va ser total, en aquell moment vaig tenir clar que s’hi havia nedadors que volguessin anar a l’aigua, la seva seguretat i la de la prova estaven garantides. Des d’aquest espai: MOLTES GRÀCIES PAGAIES!!!