Naufragi de proximitat

Proximitat en el temps, proximitat a la costa, i proximitat del peci a la superfície.

El del Melchuca no es un naufragi antic, es va produir el 27 de gener de 1968, quan el mercant, construït a Gijon, de 696 tones de desplaçament i 15 anys d’antiguitat, navegava de Sete (França) cap a Casablanca (Marroc) transportant una carrega de sacs de ciment, bidons de pintura i d’altres mercaderies.
Per causes que es desconeixen, el vaixell va xocar frontalment amb l’illa de Massa d’Oros, davant del Cap de Creus. La via d’aigua provocada per la col•lisió va ser important, i el capità decidí intentar fer-lo arribar a Roses, aconsegueix passar Cap Norfeu, però queda finalment encallat a la Punta del Bergantí, a tocar a la Cala Montjoi, a només 3 milles del seu objectiu. Les restes queden tant a prop de la costa, i a tant poca fondària, que immediatament son objecte d’espoli per part dels submarinistes, que fins i tot serren les pales de l’hèlix per aprofitar el bronze. A començament dels anys 80, s’inicia el desballestament del peci per part d’una empresa especialitzada en treballs submarins, però la caiguda de la cotització del ferro fa que es paralitzi la iniciativa per la seva inviabilitat econòmica.
Actualment el del Melchuca es el peci ideal pels que s’inicien al submarinisme. Hi ha restes escampades des dels 5 metres les mes superficials, fins els 17 metres de fondària, a on trobem el castell de popa i part del motor. Encara hi son els sacs de ciments, ja petrificats, i encara estibats. Es troba en un lloc força freqüentat pels caiaquistes, es fàcil d’anar a fer-li una mirada compassiva. Es molt a prop.