--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 28 d’octubre del 2010

Peixos: on i quan. És una qüestió més científica, que aleatòria

Aquest escrit s'ha publicat al forum de pesca amb caiac avui mateix.:
"Sovint els fets tenen lloc com a conseqüència d'un seguit de circumstàncies, a vegades poc evidents als nostres ulls. La falta de perspicàcia per part nostra fan que aquests fets els cataloguem sovint com a "aleatoris" i "capritxosos" com a resignada acceptació de la pròpia dificultat de controlar-ne o entendre'n les causes. Si alguns prefereixen atribuir-ho a fets màgics, nigromàntics, esotèrics, revelacions divines o presències del més enllà, això ja són figues d'un altre paner. Però en tot cas, com a mínim ho titllem d'aleatori i ala, ja podem dormir tranquils i la baveta regalimant-nos galta avall.
Divendres passat vaig sortir a pescar amb una nova balladora. No vam fer res de res. Molta medusa, algun peix lluna, algun dofí i una tonyina que va acabar d'esvalotar el poc aviram que hi havia. Alguns llobarrassos molt ran de roques ens anunciaven que el fred comença a ser viu, però al final, els llobarrots van tornar a ser més astuts que nosaltres i no em vam enxampar cap.
Ja us en vaig fer un report més extens durant el cap de setmana.
Però el més interessant de tot plegat, no és el que vam poder ensacar o que se'ns va escapar. El que més interessant trobo és el que aquesta nova balladora ens explica.
Començo:
No trobeu força curiós que trobant-nos ja a finals d'Octubre, de cop i volta apareixin altra vegada grans bancs de meduses, peixos lluna, llepó (una mica, només) com si tornessim a estar a principis de primavera??? Curiós, si. Però no crec que sigui casualitat.
L'Eduard aporta unes dades que ho fan explicable. Unes dades sobre l'evolució de la temperatura de l'aigua dels últims dies, que de ben segur, si tinguessim la paciència i els mitjans de combinar-ho amb salinitat, de ben segur podríem predir molt millor quins peixos podem trobar-nos.
L'Eduard ha tingut l'habilitat i la paciència de buscar la temperatura de l'aigua a diferents nivells abans i després de la llevantada. I mireu què ha trobat: resulta que abans de la llevantada, l'aigua estava a uns 20graus en superfície i a uns 18graus als 60m de fondària. Aquesta és la situació habitual per aquesta època. L'aigua calenta a dalt, i l'aigua freda a baix. Dinàmica de convecció, com l'olla de l'arròs quan bull.
Total, que llavors va venir la llevantada, el qual va tenir per una banda, un efecte turmix homogeneïtzador de temperatures i per l'altra, ens va portar a la costa, els bestiari de les profunditats (és aquí on crec que entra en acció l'aparició no anunciada de tanta medusa i els peixos lluna que els van darrere). Després de la llevantada, l'aigua estava a 16,79graus en superfície, però també a 16graus a 80m de fondària (toma ya túrmix!!).
I és clar, les conclusions surten soles.
Ara imagineu-vos que sou un peix de finals d'estiu. T'hi trobes de meravella en una aigua que té més de sauna, que de frigorífic. L'aigua a 20graus, ara m'empasso un sorellet, ara em degluteixo una sardina, que d'aquí a poc vindrà el fred i haig d'engreixar-me en la mesura del possible. De cop i volta un túrmix omnipotent i totpoderós t'engega l'aire condicionat i t'enxampa en mànigues de camisa. Hora de tocar el dos a buscar refugi als raconets on l'aigua no s'hagi barrejat gaire (encara que ningú ho digui gaire i la gent calli com a morts, hi ha qui des de la llevantada s'està fotent les botes amb bestiotes grosses d'estiu a zones de poca fondària on encara deuen trobar l'aigua prou calenta). A la resta del Cap de Creus, el desierto. Només meduses, meduses i oblades. Els peixos lluna que els empaiten i la tonyina aquella que deuria haver fugit dels professionals que a primeríssima hora del matí els estava fotent canya mar endins, no gaire lluny.
Igual que els canvis de temperatura amb els que avui m'esplaio, igualment d'importants són com a mínim, la salinitat i la turbidesa. Si plou molt, les zones properes a les rieres i les capes superficials són poc salades. Si no sóc espècie d'estuari, foto el camp. Si l'aigua està molt tèrbola, no puc veure res de res ni detectar les meves preses. Foto el camp fins que m'hi vegi una mica. Per molt menjar que hi hagi, no em serveix de res si no puc veure'l.
Acostumem a resignar-nos amb un "avui no picaven perquè no volien" i ja està, que al capdevall tornarem la setmana vinent. I acostumem a saber què podem pescar, en base al que hem sentit que està sortint. Però no conec ningú clarament capaç (que no vol dir que no hi sigui, simplement que no el conec) de predir quines bèsties hi pot haver, en base a les condicions físiques (tot i que hi ha qui ho intueix força a base d'experiència).
Crec que la dada que ens aporta l'Eduard sobre variacions tèrmiques és molt interessant. M'agradaria poder saber no només la temperatura a diferents zones, sinó també la força de les corrents dins l'aigua (a alguns peixos els molesta massa corrent, a d'altres els va la marxa), el grau de salinitat, la turbidesa en cada zona. Molt segur que pescaríem més.
Encetava aquest correu parlant de l'aletorietat d'alguns fets. El cos del text però, parlo de pesca i de la presència de peixos com un fet inevitable, conseqüència de les condicions marines provocades pels dies anteriors. És cert que no tenim accés ni manera de controlar els majors índexs marins a cadascuna de les nostres zones de pesca preferides. Així doncs, molt possiblement ens haurem de resignar a continuar considerant la presència de les espècies objectiu com a caprici de la naturalesa i de la bondat de Déu senyor nostre creador. Així doncs que ja ho sabem, avui no hem pescat perquè a Neptú no li ha tingut a bé agraciar-nos amb una bona captura i ens penjarem un amulet del nostre coll per confiar-hi cegament tot el que amb el nostre coneixement no podem arribar a abastar. Fet i fet, la imprevisió del què sortirà avui és un més dels múltiples alicients que té aquesta nostra gran afició."
Molta sort a tothom i majors captures!
Martí.

4 comentaris:

  1. fantàstica la manera d'explicar-ho, com el que diu... per als que no ens agrada pescar també ens sembla prou interesant.

    marcel

    ResponElimina
  2. Magnifica explicació. Estic molt d’acord en que moltes vegades el que anomenem aleatori es, simplement, manca de dades, i que seguint aquest fil ens podríem fins i tot carregar la física quàntica i el principi d’incertesa. Però hem de tenir en compte que sovint la realitat es tant complexa, incideixen tants factors, que es materialment impossible abastar-los a tots. Possiblement quan mes factors tinguis en compte, mes t’apropes a la comprensió de la realitat i mes ho encertes, però a mi personalment em captiva encara mes l’instincte, aquell pagès que sap el temps que farà i no ho sap explicar, ho sent a la pell, o el pescador que sent a on ha d’anar a pescar, encara que no hagi processat conscientment cap dada. L’instincte es inexplicable, o potser es que ens manquen dades per explicar-lo....

    ResponElimina
  3. Ja que hi som, un exemple pràctic.

    Algú em va dir que dies abans de la llevantada, el port de l'Escala es va omplir d'orades. Era un fet excepcional.

    Algú ho podria atribuir a un instint animal, a un sisè sentit, a una força tel·lúrica extrasensorial, a l'astrologia o a la nigromància si fes falta. I uns collons! disculpeu l'expressió d'incredulitat, jo sóc més mundà, terrenal.

    Nosaltres vivim fora de l'aigua i no veiem que hi ha mar de fons fins que els efectes són prou evidents fins i tot des de fora de l'aigua. Aigua de xocolata, onades altes (arriba energia a la costa, però al reduir la profunditat, l'ona agafa alçada i velocitat, això és física. Us heu preguntat mai per què un raig d'una aixeta, es va fent prim a mesura que perd alçada?? perdoneu, que me'n vaig).

    Retornem a les dorades del port de l'Escala els dies abans de la superllevantada.

    Nosaltres vam veure la llevantada quan era prou evident, això ja ho he dit. Però segur que els peixos (que viuen al mar i no a fora com nosaltres) feia dos o tres dies que deurien anar notant que la cosa anava increscendo. Nosaltres no en veiem les conseqüències, però els que viuen allà dins, sí. Les orades no són amigues de les corrents marines (cas diferent és el dels bonítols, bisos, tonyines, sèrvies,...). I és clar, les bèsties deurien rondar el port i van buscar refugi quan el cos els va dir prou.

    A molt peixos no els agraden les corrents. Els gastar energia inútilment. La gent no ho explica gaire, però després d'una bona llevantada que duri 3 o quatre dies, és bo anar a fer un bol per la platja, no seria rar que aquell dia sopessiu mero, per citar un cas. El mero, un altre a qui no agraden gens les corrents. Sempre protegit entre roques. Una llevantada que de tres o quatre dies és suficient per matar-los d'esgotament. A Menorca m'explicaven que després d'una bona llevantada amb mar de fons, anaven a recorrer la costa, a recollir peix. I a fe que en troben!

    Diuen les males llengües que després de les grans llevantades de Sant Esteve de 2008 (2009?) alguns de l'Estartit van menjar meros de les Medes sense mullar-se el cul! Només els va caldre un agradable passeig per la platja i un cabàs penjant del bracet...

    ResponElimina
  4. Una variable que pot donar explicació als comportaments descrits és la pressió atmosfèrica i els peixos en són molt sensibles. Un dia podríem parlar-ne

    ResponElimina