--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 9 de setembre de 2012

Anem dient adéu a l’estiu.














 
Divendres va haver-hi sortida i va ser especial per molts motius, però assenyalaré els meus. Vaig tenir la sort, aquesta vegada sí, d’anar molt ben acompanyat, hi van ser alguns companys entranyables que periòdicament anem sortint, com és el cas de la Rosa B., en Marcel i en Pi, però aquesta vegada el grup també va estar integrat amb companys que ens coneixem del món de l’ecologisme, el naturalisme i l’educació ambiental i que no tenen la sort de poder gaudir la perspectiva que ens dòna el caiac de mar , L’Ariadna, la Sandra, l’Albert, l’Eduard i en Lluís, van voler venir a tancar l’estiu al CdC.
La tarda ens va regalar un mar, de superfície polida on s’hi emmirallava un cel blau tenyit d’un rosa pastel, d’aquells que faciliten la introspecció. Se’ns va fer de nit a mar i això ens va permetre gaudir de la visió d’aquests habitants bioluminescents que li donen una màgia encantadora al paleig nocturn.
La nit la vàrem passar al sorral de Portaló i allí ens vam esplaiar de valent, no hi va faltar de res i fins i tot va haver-hi una classe magistral d’astronomia donada per en Lluís, sota una cúpula neta de contaminació lumínica i plena d'estels. Tot i estar arran de mar, el CdC és un dels llocs amb menys interferència de la CL.
Al matí aprofitàrem la calma marina per desembarcar a Sa Rata, lloc força inaccessible gran part de l’any, i ens varem cabussar per visitar el seu fons marí. Cal dir que semblava la rambla de Figueres per fires de la Santa Creu. Entre les barques dels pescadors esportius i dels cabussadors, allí no s’hi cabia.
La tornada va ser dins d’una boira que ens va refrescar i fer més còmode el viatge cap a Portlligat. 
Cansats i relaxats varem dormir planés...

1 comentari:

  1. La vida és canvi, com el mar.
    Hi ha dies planers i dies de fort onatge,
    dies de boira i dies de cels blaus i liles.
    I és aquí on rau part de la bellesa del mar,
    i també de la vida
    SAndra

    ResponElimina