--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 2 de setembre de 2012

Esbandida general.



L’entrada del temporal de tramuntana ens ha donat la sensació d’haver-se produït una esbandida general de tot allò que fa olor d’estiu. És difícil per no dir impossible  aconseguir la desestacionalització  de la temporada estiuenca però, com de bé viuríem tots plegats (estiuejants i residents) i, en molts de sentits,  si un dia ho aconseguim. No és que ens alegrem d’aquesta esbandida, però és desproporcionat i asfixiant  l’allau de gent  d’agost.
Aquest dissabte Portlligat estava estrany, el xiringuito de la platja era desert, i  l’únic ocupant era un cambrer llegint el diari mentre es prenia un cafè. La badia era curulla d’embarcacions  ballant al ritme que marcava una tramuntana forta i freda, ella era també la responsable d’una atmosfera brillant, diàfana, cristal·lina, corprenedora i de que el grup d’”umiiartoqs” fos el més reduït de tot l’estiu. Sis inconscients ens hem presentat als penjadors desitjosos de tractar  amb ella.
Abans de sortir hem fet tota mena de càbales per  decidir de forma “democràtica”, no quina era la direcció en que sortiríem, això ho decidia ella, si no fins on podríem arribar. Òbviament a guanyat la majoria, i hem sortit fent  el joc de palejar i amagar. Cada fita que assolíem marcava un nou destí i així de mica en mica, ens hem anat fins la punta del Cap de Creus que avui estava  escombrada pel temporal més fort de l’estiu.  Tan sols us diré que anar de Portlligat fins la punta del cap amb un caiac bo es fa amb una mitja hora, avui hem trigat mitja hora per arribar a Guillola !
Finalment tots sis hem desembarcat plenament satisfets i conscients de que aquest vent ens té  el cor robat, que és la sal de les nostres sortides. No sé que faríem sense ella.     

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada