A l’estiu s’ha de parlar de meduses i mosquits.

Aquests dies d’estiu en que la premsa va escassa de temes, ja se sap, els polítics estan de vacances i deixen molts espais buits. Uns dels temes recurrents que es tracten són les meduses i els mosquits.
Solen ser temes d’un cert interès, aquest és el moment de l’any en que gran part de la població surt de la seva bombolla protectora, que és l’ambient urbà i entra de ple en contacte amb la natura.
Aidà !!! aquesta natura cada cop més maltractada, esta plena de bestioles agressives consorciades per fer-nos la vida una mica més difícil si cap.
Actuen com si fossin la revenja de tot el mal que li hem fet (a la natura), com un sistema de defensa i, una mica ja és així.
Els humans ens hem aïllat en els nostres nuclis urbans de ciment i ferro. Bona part de la nostra vida transcorre en un ambient absent de moltes substàncies (proteïnes) molt comunes a la natura.
En el cas del mosquit és molt senzill. Ell quan ens pica, ens inocula la saliva, aquesta actua d’anticoagulant, cosa que li permet aspirar la nostra sang sense problemes d’obturar els canals d’aspiració. En temps passats érem picats més sovint per aquestes empipadores bestioletes i, el nostre sistema immunològic, ja es coneixia aquesta saliva, aleshores la reacció al•lèrgica o de coïssor era més aviat curta o inexistent, al contrari del que ara passa.
Quan entrem al mar i ens creuem amb una medusa ens passa el mateix. D’entrada la mar no és el nostre medi, som animals terrestres, mal ens pesi a alguns que ens hi passem tot l’estiu en remull o dins del caiac. Les estimades meduses estan dotades d’un sistema de defensa i atac, per la qual cosa, utilitzen l’armament químic. Tenen un dispositiu anomenat cnidoblasts, que dispara unes “sagetes” carregades d’un còctel químic format bàsicament de proteïnes. L’entrada d’aquestes proteïnes dins del corrent sanguini, pot produir-nos reaccions molt espectaculars i doloroses.
Hi ha una medusa que realment és molt perillosa, és l’anomenada caravel•la portuguesa (Physalia phisalis), de fet no és una medusa, es tracta d’una colònia d’hidroïds i cada un d’ells té una funció concreta: Vela per la navegació, aparell digestiu, tentacles per la cacera i defensa. La seva “picada” pot ocasionar la mort, els seus tentacles són extremadament urticants, poden mesurar una desena de metres, s’han descrit longituds de fins a 30 metres. Es pot identificar per la seva “vela” gelatinosa, que li serveix per desplaçar-se segons quin vent bufa.
Els que ens banyem pel Cap de Creus podem estar tranquils, s’han vist en aigües de Murcia.
El millor que podem fer és no deixar d’entrar en contacte amb la natura, per molts motius, ara en tenim un altre i és que el nostre sistema immunològic ha de tenir la memòria fresca de totes les proteïnes que circulen per aquests ambients i d’aquesta manera no gratarem tant ;-).

Marnató 2010 una prova a mar obert una mica tèrbola.

Aquest dissabte hi ha la prova de la Marnató, és el tercer any que es fa, es tracta d’anar nedant des del Cap de Creus fins a Cadaquès,la distància és de 6.500 metres. La gran majoria dels nostres amics nedadors hi seran presents. Actualment hi ha uns 550 participants , una multitud!!! Per poder ajudar-los caldrà una bona colla de caiacs i barques. Qui vulgui anar-hi pot oferir-se a fer-ho.

Per part nostra tenim molts dubtes de fer-ho. Desprès d’estar tot aquest any donant el nostre abnegat recolzament al col•lectiu de nedadors a mar obert, ara en aquesta prova ens han aparegut alguns dubtes.
D’entrada és una prova de pagament, tots els inscrits han de pagar 50€, quantitat de diners gens menyspreable. Si comptem que hi ha 550 inscrits, això vol dir que la recaptació serà superior als 27.500 €, a falta dels que s’inscriuran durant aquesta darrera setmana..
També veiem que a la web de la prova hi ha una quantitat d’espònsors privats força importants, molts d’ells d’un nivell molt elevat: Estrella Damm, Coca-Cola, eDreams, Desigual, Revlon, etc. Tots aquests també hi deuen aportar la seva part, la quantitat d’aquesta aportació no és pública.
També hi ha institucions com l’Ajuntament de Cadaquès, El Parc Natural del Cap de Creus o l’Agència Catalana de l’Aigua, que hi posen el nom com a mínim. Bé, algunes “institucions” públiques hi posen alguna cosa més, per exemple l’any passat va haver-hi una avioneta de l’ACA, pagada amb diners públics, sobrevolant la prova per fer fotos aèries, fet que creiem que no és ètic i cal denunciar-ho per demanar responsabilitats, però en aquest país aquestes “minúcies” no són penalitzades, tot i ser públics i notoris.
Als caiaquistes se’ns demana que hi anem de forma voluntària a ajudar, si fos una prova gratuïta i sense recolzaments, seriem els primers en estar al davant. Així ho hem demostrat durant tot aquest any.
Però mentre hi hagi un grapat de gent i empreses que no expliquen públicament que és el que es fa amb els diners, i que fins i tot podria donar-se el cas d’haver-hi malversació de recursos públics, a nosaltres se’ns quedaria la cara de tontos i tindríem problemes de consciència en cas de participar-hi.
Per aquests motius no donarem el nostre suport altruista a la Marnató 2010, ja que es tracta d’una S.L. amb interessos molt concrets i, no d’un grup d’amics que es troben per nedar i prou.
Ens agradaria coneixer la vostra opinió.

Bandera negra

Cada any a principis d’estiu s’anuncia el repartiment de les “Banderes blaves” per les platges que estan en millor estat per al bany al nostre litoral. Avui farem un exercici contrari i nosaltres anunciarem alguns dels punts més degradats de la costa peninsular. Aquests punts surten en l’informe anual d’Ecologistes en Acció i es fa des de diferents perspectives (mar@ecologistasenaccion.org).

La construcció de zones urbanes s’ha incrementat un 50% en els darrers vint anys, dit així no fa mal, però si ens diuen, que en el període 2000-2005 s’ha urbanitzat a un ritme de 3 Ha per hora, aleshores si que impressiona. El premi se’l emporten els municipis de Fuengirola i Marbella a Màlaga.
L’informe també assenyala que a la majoria de llocs se salten a la torera la Directiva Marc de l’Aigua i dic a la “torera” perquè aquesta pràctica és molt típica de les comunitats espanyoles. La costa cantàbrica és la que està més mancada d’infraestructures dedicades a la depuració d’aigües. Hi ha un lloc tristament famós que es denomina la “cascada de la merda”, és al Parc natural de la Serra Gelada d’Alacant i té la bandera negra de vessaments d’aigües residuals. Si ho fem des de la perspectiva del punt amb aigües més contaminades, hauríem d’anar a Huelva, la zona industrial situada entre les desembocadures dels rius Tinto i Odiel, trobem el punt amb més contaminació química.
Finalment podrem dir que a Catalunya hi ha un punt negre, és la platja de la Barcelneta, lloc on els darrers cinc anys s’han gastat més de seixanta milions d’euros en la mal anomenada regeneració de les platges.

Un fenòmen d'afloració d'aigua freda a les nostres costes

Fa un temps que parlàvem d’un fenomen únic que es produeix al Cap de Creus el “cascading”. Succeeix quan a l’hivern la tramuntana bufa molt fort durant molts dies i acumula a les capes superiors de la Mar d’Amunt aigua molt freda i densa. Aquesta aigua arribat un moment es precipita i ho fa passant pels coneguts barrancs o recs, que no són res més que canalitzacions que condueixen aquestes aigües fredes cap al fons, tal i com ho farien les aigües d’un riu.

Aquesta setmana s’ha produït un fenomen invers. Durant el dilluns, aigües profundes i més fredes han aflorat a ran de costa i la temperatura de l’aigua ha baixat 6º C de cop, fins al punt de buidar les platges aquest principi de setmana. El perquè de tot plegat també bé motivat pel vent. Si observem la temperatura de l’aigua que hi havia a finals de la setmana passada a diferents profunditats veurem que, en els primers cinc metres l’aigua estava a >23,5 ºC, mentre que per sota l’aigua estava significativament més freda <16,68. Quan això passa es diu que entre les dues capes, la calenta de superfície i la freda de sota hi ha una líne imaginaria denominada “termoclina”, que actua de frontera entre les dues masses d’aigua i que impedeix que es barregin.
Aquesta aigua menys densa que hi havia en superfície ha estat arrossegada per un vent de terra cap a mar molt fort, una garbinada. Al desplaçar l’aigua superficial, la que hi havia per sota ha aflorat i com la temperatura era molt més freda, la diferència ha estat notable i apreciable per tota la gent que es trobava per les nostres platges, fins al punt de convertir el bany en una temeritat.
Ara s’està normalitzant la situació i de mica en mica les diferents capes s’estan tornant a reordenar.

L'amenaça negra a les costes catalanes.

Dies enrere trèiem un post on es podia observar a la nostra zona geogràfica, quin podia ser l’impacta d’un vessament com el que hi ha al golf de Mèxic. Doncs bé, avui parlarem de coses més serioses i properes. Resulta que a les costes de Tarragona volen fer-se prospeccions per l’obertura d’un pou de petroli, com sabeu cada dia aquestes empreses s’arrisquen més a l’hora de fer les extraccions, al seu costat tenen els governs que els hi aplanen el camí. Per exemple els estudis d’impacte ambiental que els hi exigeixen ratllen el ridícul, en aquest cas que us expliquem, el treball de camp s’ha reduït a dos dies de mostreig! També hem de saber que la llei de responsabilitat mediambiental té unes carències que ens deixaria indefensos davant d’una catàstrofe com la del Golf de Mèxic.

Mireu si són sapastres aquests que treballen en l’àmbit de les explotacions petrolieres, que en les prospeccions que es van fer l’any passat per obrir aquest pou de Tarragona, en aquell precís moment, ja es van vessar un centenar de tones de petroli i allò tan sols eren unes prospeccions!

Actualment Repsol té obert, al jutjat nº 3 de Tarragona, un cas per la via penal pel delicte ecològic per aquest fet. El fiscal diu que es va tractar d’una greu negligència en el disseny de la instal•lació i en la previsió de riscos.

No podem deixar que aquesta gent actuïn sense control real. L’únic que pensen és en el benefici econòmic de la seva empresa i, se’ls hi en fot tot el que pugui passar respecte a l’impacte dels seus treballs sobre l’entorn més immediat com és el Delta de l’Ebre i les costes de Tarragona (mediambient i turisme).

Cada cop hi ha més pressió dels mercats i s’assumeixen més riscos. Posen en perill l’economia regional en pro de l’economia empresarial, en benefici d’uns accionistes que no han estat mai per aquestes terres i ni volen saber qui hi viu, absolutament encegats per tenir més diners.

Tenim algun dret que ens defensi i protegeixi de l’agressivitat de les corporacions petrolieres ???

Us imagineu haver de palejar sobre un mar mort o ple d’oli?

Mardamunt participa en la recerca al Cap de Creus.

La recerca al Cap de Creus està força deixada de la ma de Déu. Són comptats els treballs que s’hi fan i quasi nuls els que es divulguen.
Ajuda la ignorància a ser més feliços?
Tenim l’oportunitat de col•laborar en un treball de recerca del CdC i no la volem perdre. Ens agradaria tenir un model com el Barça, que potencia els joves valors que pugen amb força. Ara se’ns ha presentat l’oportunitat de participar en un treball de recerca senzill, de nivell d’institut, però no per això menys important. Aquests adolescents d’institut fan un dels aprenentatges més importants que rebran en aquesta etapa d’estudiants, en aquesta fase els hi pot entrar el “cuquet” o el “virus” de la recerca, és molt important per la nostra societat i pel bé del nostre planeta terra que apareguin bons científics. Ells heretaran el món que nosaltres hem espremut fins la darrera gota i ells s’hauran d’espavilar sols...
En Gerard Carbonell és un jove valor en alça. És un inquiet naturalista que està assolint un nivell de preparació molt alt. És un experimentat ornitòleg, la seva formació l’està fent amb molta voluntat i esforç, els seus padrins en el món naturalístic són dels millors ornitòlegs que hi ha al nostre país. Sempre amb el recolzament dels seus abnegats pares, que inverteixen moltes hores fent de taxistes, amunt i avall i no per portar-lo a les discoteques! com d’altres fem, si no pels treballs de camp.
El treball que ha triat per fer a l’ institut tracta sobre el bou marí al Cap de Creus. Ha estat a partir de la seva cerca per la xarxa que ens ha arribat a nosaltres. Ens ha demanat ajuda per poder dur a terme part del treball de camp i creieu que ens hi podríem negar?

“De bon principi ja sabia que al Cap de Creus s'estava mirant tot això del bou marí, llavors com a bon amant de la natura i de l'Empordà vaig decidir voler saber més sobre el tema i la millor manera per fer-ho era el Treball de Recerca. Llavors vaig anar observant que amb aquest treball aprendria coses com: conèixer les nostres costes i poder-ne fer una valoració pròpia de què tal estan. Els principals objectius del treball són, mitjançant dades i també la pròpia experiència, veure si aquest animal, el bou marí, podria arribar a establir-se a alguna zona del Cap de Creus i si és que sí, quina seria la millor. Per això mateix, qui millor que els caiaquistes del Cap de Creus per poder-me ensenyar els racons més inhòspits.”

D’entrada la nostra oferta incloïa anar a visitar les diferents coves que segons la toponímia local porten el nom de “Bou marí”, però més endavant intentarem visitar el màxim de trams de costa que puguem.
Diumenge vam fer la sortida des de Garbet i ens vam enfilar fins a Portbou, en aquesta població hi ha la primera cova que porta aquest nom.
El treball va consistir en entrar a la cova i intentar fer una topografia de la mateixa, dades aquestes fonamentals per saber si són aptes per servir de refugi de l’espècie. Com que de camí a Portbou hi ha dues coves més també les vàrem topografiar, són les d’en Xocolata a Colera i la d’en Xamuixa a la Punta d’en Gat i Llepis de Portbou.
Si alguna persona vol col•laborar en aquest treball d’acompanyament, serà rebut de molt bon grat.

A l'època estival tot si val...

Lliscant pel Golfet.

Divendres a la tarda, més ben dit, al capvespre, i és que quan quedes amb més d’una persona surten aquells imprevistos que eternitzen els preparatius i retarden les sortides. Dic això, perquè el meu gran error va ser no explicar la planificació del recorregut, etapes i tempos. En fi, que un planifica sol com un mussol i l’únic que en treu, és un estrès quan veus que no es pot complir el programa previst. Desprès d’haver agafat aire, ummmmmmm i haver-lo expirat suaument fuuuuuuuu, ens vam dirigir de Port de la Selva amb l’objectiu d’anar a dormir a Portaló.
El capvespre és la millor hora per estar a l’aigua. La major part de la població estan a la dutxa i preparant el sopar. Nosaltres lliscàvem suaument amb els nostres caiacs per la mar d’Amunt, tot gaudint dels tons suaus del cel que es reflectien en l’aigua cada cop més encalmada, i ens deixàvem emportar per aquestes bones sensacions, i així entrar en un estat de tranquil•litat interna que el dia a dia ens altera.

Vigilats pel drac de l'entrada de Portaló.

Entràvem a Portaló amb la darrera llum del dia, no havíem pescat ni un trist peix, però..., per sort, dúiem al sarró pa i acompanyaments diversos, i per fer-los passar teníem unes ampolles de vi xarbotat, però deliciós: Sinols de Vilajuïga i Joan d’Anguera de Darmòs (Montsant) Tot va ser consumit amb un tres i no res.

Reflex de la lluna a la punta del CdC

Un cop recuperades les forces i veient el món d’un altre color, va aparèixer la proposta d’anar a buscar la son mar endins. Havíem de donar la volta a l’illa de Portaló. La proposta va estar acceptada de molt bon grat i així ho vam fer. La única variant del recorregut va ser una petita ampliació, vam arribar fins “sa coua de s’Infern” i li vàrem donar la volta per fora a l’illa de s’Ecalladora. No us descriuré les sensasions viscudes, no tinc paraules per fer-ho...., eren molt especials i diferents. La tornada va transcórrer amb una lleugera mar de fons de popa que la va fer més agradable si és possible. Passades les dues de la matinada entràvem al sac, cansats i amb la garantia de tenir una plàcida nit a la “belle etoile...”

Soletat de l'albada a Portaló

A l’alba tornàvem estar en marxa, un cafè calent, una mica de sòlid i just quan el sol sortia per l’horitzó i il•luminava tota la línea de costa, ja estàvem a l’aigua fent el curri. Pla de Tudela, Sa Claveguera, Punta del CdC, cala Bona, Es Retaule i així anàvem passant suaument per entre totes les postals marineres d’aquest meravellós CdC. A aquesta hora les primeres llums solars banyen tot el paisatge , i els microdetalls es fan visibles des de molt lluny. Veiem els reflexes de les miques, el feldespat i tots els altres components d’aquest paisatge mineral corprenedor, aquest fenòmen dóna nom a algun dels accidents geogràfics com ara és el cas de l’illa de la massa d’Oros.
A les nou en punt estàvem a la platja de Portlligat. Saludats els nedadors, vam treure el fogó, la paella i ens varem disposar a fregir tot el peix pescat, bàsicament unes oblades i algun escadusser serrà. Tot això, davant de la mirada atònita dels que anaven desfilant per la contrada. No vindrà ara d’una nova transgressió de la normativa municipal de Cadaquès.

Portaló curull de gent al migdia.

Acabat l’exercici ens quedava tota la tornada. Va ser llarga, el sol que queia era impenitent, sortíem poc després de la una del migdia de Portlligat i vam fer un bany i l’aperitiu a Portaló, que a aquella hora estava curull de barques. A les cinc de la tarda arribàvem a Port de la Selva.

Navegant direcció la Punta del CdC

El moment més crític de la tornada va ser la travessa del Rec de sa Claveguera, hi havia molt de trànsit i tothom corria molt, barques de centenars de cavalls amb el gas a fons que el creuaven i als quals, vam acabar animant amb crits des dels nostres caiacs propulsats amb la força dels braços.

Sortida per al cap de setmana

Aquest cap de setmana hi ha l’entrenament dels nedadors a mar obert, tal i com vam dir, la sortida es fa des de la platja de Portlligat, el dissabte a les nou del mati. És una cita ineludible si volem que aquests nois puguin nedar amb seguretat per aquestes aigües curulles de perills. La nostra presència els fa visibles a les embarcacions, es tracta d’estar marcant l‘itinerari i interposant-nos entre ells i les llanxes.
Com que ens fa molta mandra anar a Portlligat per carretera i més ara a l’estiu, us proposem anar-hi per mar. Inicialment tenim la intenció de sortir de Port de la Selva el divendres a la tarda i anar fent camí, dormirem en qualsevol lloc apte pel descans i l’endemà ens arribarem a Portlligat per donar un cop de mà als nedadors. La tornada es farà el mateix dissabte per mar i cap a Port de la Selva. No hi haurà cap mena d’assistència tècnica, haurem de comptar amb les nostres habilitats i recursos per poder sobreviure durant la travessa.
Fer aquesta travessa comporta moltes emocions. Per exemple el divendres ens haurem d’enfrontar amb totes les embarcacions que van de tornada a Port de la Selva i que provoquen una mar de fons important. Esperem poder travessar Puig Gros amb seguretat. També presenciarem una posta de sol al mig de la mar d’Amunt i a darrera hora, quan el mar es troba més tranquil, qui sap si la bassa d’oli serà trencada pel salt d’un grup de dofins llistats o d’un grup de tonyines, que aquestes darrers dies ja es veuen. La nit l’haurem de fer lluny del nostre llit, sols, sense l’escalfor de la nostra parella, per sostre el cel estelat i el incordi dels mosquits omnipresents a l’estiu. A trenc d’alba s’haurà d’estar a l’aigua altra vegada, amb els ossos ressentits de la mala nit passada i un cert dolor reumàtic producte de la humitat de la matinada. El cafè amb llet serà substituït per un rosegó de pa i amb sort acompanyat d’una mica de fruita aixafada. Així us podrem anar explicant tots els perills i emocions als quals estarem exposats.
Hores d’ara hi ha apuntat un sol voluntari...
Els que no pugueu venir us ho contarem puntualment al finalitzar el cap de setmana i, els que us vulgueu arriscar a fer la sortida podeu contactar amb nosaltres.