A l'època estival tot si val...

Lliscant pel Golfet.

Divendres a la tarda, més ben dit, al capvespre, i és que quan quedes amb més d’una persona surten aquells imprevistos que eternitzen els preparatius i retarden les sortides. Dic això, perquè el meu gran error va ser no explicar la planificació del recorregut, etapes i tempos. En fi, que un planifica sol com un mussol i l’únic que en treu, és un estrès quan veus que no es pot complir el programa previst. Desprès d’haver agafat aire, ummmmmmm i haver-lo expirat suaument fuuuuuuuu, ens vam dirigir de Port de la Selva amb l’objectiu d’anar a dormir a Portaló.
El capvespre és la millor hora per estar a l’aigua. La major part de la població estan a la dutxa i preparant el sopar. Nosaltres lliscàvem suaument amb els nostres caiacs per la mar d’Amunt, tot gaudint dels tons suaus del cel que es reflectien en l’aigua cada cop més encalmada, i ens deixàvem emportar per aquestes bones sensacions, i així entrar en un estat de tranquil•litat interna que el dia a dia ens altera.

Vigilats pel drac de l'entrada de Portaló.

Entràvem a Portaló amb la darrera llum del dia, no havíem pescat ni un trist peix, però..., per sort, dúiem al sarró pa i acompanyaments diversos, i per fer-los passar teníem unes ampolles de vi xarbotat, però deliciós: Sinols de Vilajuïga i Joan d’Anguera de Darmòs (Montsant) Tot va ser consumit amb un tres i no res.

Reflex de la lluna a la punta del CdC

Un cop recuperades les forces i veient el món d’un altre color, va aparèixer la proposta d’anar a buscar la son mar endins. Havíem de donar la volta a l’illa de Portaló. La proposta va estar acceptada de molt bon grat i així ho vam fer. La única variant del recorregut va ser una petita ampliació, vam arribar fins “sa coua de s’Infern” i li vàrem donar la volta per fora a l’illa de s’Ecalladora. No us descriuré les sensasions viscudes, no tinc paraules per fer-ho...., eren molt especials i diferents. La tornada va transcórrer amb una lleugera mar de fons de popa que la va fer més agradable si és possible. Passades les dues de la matinada entràvem al sac, cansats i amb la garantia de tenir una plàcida nit a la “belle etoile...”

Soletat de l'albada a Portaló

A l’alba tornàvem estar en marxa, un cafè calent, una mica de sòlid i just quan el sol sortia per l’horitzó i il•luminava tota la línea de costa, ja estàvem a l’aigua fent el curri. Pla de Tudela, Sa Claveguera, Punta del CdC, cala Bona, Es Retaule i així anàvem passant suaument per entre totes les postals marineres d’aquest meravellós CdC. A aquesta hora les primeres llums solars banyen tot el paisatge , i els microdetalls es fan visibles des de molt lluny. Veiem els reflexes de les miques, el feldespat i tots els altres components d’aquest paisatge mineral corprenedor, aquest fenòmen dóna nom a algun dels accidents geogràfics com ara és el cas de l’illa de la massa d’Oros.
A les nou en punt estàvem a la platja de Portlligat. Saludats els nedadors, vam treure el fogó, la paella i ens varem disposar a fregir tot el peix pescat, bàsicament unes oblades i algun escadusser serrà. Tot això, davant de la mirada atònita dels que anaven desfilant per la contrada. No vindrà ara d’una nova transgressió de la normativa municipal de Cadaquès.

Portaló curull de gent al migdia.

Acabat l’exercici ens quedava tota la tornada. Va ser llarga, el sol que queia era impenitent, sortíem poc després de la una del migdia de Portlligat i vam fer un bany i l’aperitiu a Portaló, que a aquella hora estava curull de barques. A les cinc de la tarda arribàvem a Port de la Selva.

Navegant direcció la Punta del CdC

El moment més crític de la tornada va ser la travessa del Rec de sa Claveguera, hi havia molt de trànsit i tothom corria molt, barques de centenars de cavalls amb el gas a fons que el creuaven i als quals, vam acabar animant amb crits des dels nostres caiacs propulsats amb la força dels braços.