--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 31 d’agost de 2010

A l’estiu s’ha de parlar de meduses i mosquits.

Aquests dies d’estiu en que la premsa va escassa de temes, ja se sap, els polítics estan de vacances i deixen molts espais buits. Uns dels temes recurrents que es tracten són les meduses i els mosquits.
Solen ser temes d’un cert interès, aquest és el moment de l’any en que gran part de la població surt de la seva bombolla protectora, que és l’ambient urbà i entra de ple en contacte amb la natura.
Aidà !!! aquesta natura cada cop més maltractada, esta plena de bestioles agressives consorciades per fer-nos la vida una mica més difícil si cap.
Actuen com si fossin la revenja de tot el mal que li hem fet (a la natura), com un sistema de defensa i, una mica ja és així.
Els humans ens hem aïllat en els nostres nuclis urbans de ciment i ferro. Bona part de la nostra vida transcorre en un ambient absent de moltes substàncies (proteïnes) molt comunes a la natura.
En el cas del mosquit és molt senzill. Ell quan ens pica, ens inocula la saliva, aquesta actua d’anticoagulant, cosa que li permet aspirar la nostra sang sense problemes d’obturar els canals d’aspiració. En temps passats érem picats més sovint per aquestes empipadores bestioletes i, el nostre sistema immunològic, ja es coneixia aquesta saliva, aleshores la reacció al•lèrgica o de coïssor era més aviat curta o inexistent, al contrari del que ara passa.
Quan entrem al mar i ens creuem amb una medusa ens passa el mateix. D’entrada la mar no és el nostre medi, som animals terrestres, mal ens pesi a alguns que ens hi passem tot l’estiu en remull o dins del caiac. Les estimades meduses estan dotades d’un sistema de defensa i atac, per la qual cosa, utilitzen l’armament químic. Tenen un dispositiu anomenat cnidoblasts, que dispara unes “sagetes” carregades d’un còctel químic format bàsicament de proteïnes. L’entrada d’aquestes proteïnes dins del corrent sanguini, pot produir-nos reaccions molt espectaculars i doloroses.
Hi ha una medusa que realment és molt perillosa, és l’anomenada caravel•la portuguesa (Physalia phisalis), de fet no és una medusa, es tracta d’una colònia d’hidroïds i cada un d’ells té una funció concreta: Vela per la navegació, aparell digestiu, tentacles per la cacera i defensa. La seva “picada” pot ocasionar la mort, els seus tentacles són extremadament urticants, poden mesurar una desena de metres, s’han descrit longituds de fins a 30 metres. Es pot identificar per la seva “vela” gelatinosa, que li serveix per desplaçar-se segons quin vent bufa.
Els que ens banyem pel Cap de Creus podem estar tranquils, s’han vist en aigües de Murcia.
El millor que podem fer és no deixar d’entrar en contacte amb la natura, per molts motius, ara en tenim un altre i és que el nostre sistema immunològic ha de tenir la memòria fresca de totes les proteïnes que circulen per aquests ambients i d’aquesta manera no gratarem tant ;-).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada