Un fenòmen d'afloració d'aigua freda a les nostres costes

Fa un temps que parlàvem d’un fenomen únic que es produeix al Cap de Creus el “cascading”. Succeeix quan a l’hivern la tramuntana bufa molt fort durant molts dies i acumula a les capes superiors de la Mar d’Amunt aigua molt freda i densa. Aquesta aigua arribat un moment es precipita i ho fa passant pels coneguts barrancs o recs, que no són res més que canalitzacions que condueixen aquestes aigües fredes cap al fons, tal i com ho farien les aigües d’un riu.

Aquesta setmana s’ha produït un fenomen invers. Durant el dilluns, aigües profundes i més fredes han aflorat a ran de costa i la temperatura de l’aigua ha baixat 6º C de cop, fins al punt de buidar les platges aquest principi de setmana. El perquè de tot plegat també bé motivat pel vent. Si observem la temperatura de l’aigua que hi havia a finals de la setmana passada a diferents profunditats veurem que, en els primers cinc metres l’aigua estava a >23,5 ºC, mentre que per sota l’aigua estava significativament més freda <16,68. Quan això passa es diu que entre les dues capes, la calenta de superfície i la freda de sota hi ha una líne imaginaria denominada “termoclina”, que actua de frontera entre les dues masses d’aigua i que impedeix que es barregin.
Aquesta aigua menys densa que hi havia en superfície ha estat arrossegada per un vent de terra cap a mar molt fort, una garbinada. Al desplaçar l’aigua superficial, la que hi havia per sota ha aflorat i com la temperatura era molt més freda, la diferència ha estat notable i apreciable per tota la gent que es trobava per les nostres platges, fins al punt de convertir el bany en una temeritat.
Ara s’està normalitzant la situació i de mica en mica les diferents capes s’estan tornant a reordenar.