--------------------------------------------------------------------------------

dimecres, 12 de maig del 2010

El rec del Cap de Creus

Imatge 3d de la caiguda en cascada al rec de Cap de Creus.

Que el Cap de Creus és excepcional salta a la vista, no cal ser cap eminència per notar que té quelcom d’especial.
En aquest post volem remarcar un dels darrers descobriments excepcionals que s’estan estudiant amb la intenció de poder-ho protegir de la depredació de la ma de l’home.
Es tracta del “Canyó (rec) del Cap de Creus”. Una formació que com el seu nom indica, té una morfologia semblant a un barranc o canyó de muntanya, en el món de la pesca esportiva també li denominen el “rec del Cap de Creus”.
La seva existència és coneguda des de fa molts anys pels pescadors, però no ha estat fins ara que s’ha pogut explorar des del punt de vista científic.
Sempre s’havia dit que aquests canyons s’havien format quan el nivell del Mediterrani era molt més baix, i que corresponien a antics cursos d’aigua que els havien generat per erosió. Actualment s’està especulant, de fet s’ha pogut comprovar, que també hi passen corrents d’aigua i d’una magnitud molt més gran que els cabals potencials dels seus antics rierols, aleshores el poder d’erosió també és més important. Les dimensions d’aquests “torrents en cascada”, per qualificar-los d’alguna manera, han arribat a 100 km de longitud i una amplada entre 3 i 30 km. Durant l’hivern del 2004-2005 es va poder mesurar un torrent que va fluir durant 40 dies. Per tenir clar la seva magnitud, equivalia a 80 anys de descarrega del riu Ebre al mar!
Aquests torrents que cauen cap al fons, es generen per la diferència de densitat de l’aigua. Resulta que a finals d’hivern es quan l’aigua és més freda, aleshores la seva densitat es fa més alta, i comença a caure per aquestes barrancades submarines. Amb ella arrastra de tot, i una bona part del que baixa, són nutrients que seran un bon adob pel fons marí. Malauradament amb els nutrients també hi baixa tot tipus de deixalles (p.ex.:una línea de palangre cada 4 metres, etc).
Al ser estudiats s’ha vist la gran importància que tenen per la cria de moltes espècies de peixos (lluç, congre, etc), crustacis (llagosta, gamba) i cefalòpodes (calamars, etc). Per l’existència de tres espècies de corals d’elevat interès, per la seva raresa i la seva funcionalitat com a refugi de moltes altres especies i per moltes altres tresors biològics que s’hi amaguen.
Si s’han conservat, ha estat perquè l’home no hi ha pogut passar amb els seus vaixells d’arrossegament, els quals, tenen l’efecte d’una piconadora. Al seu darrera hi queda tan sols un desolat desert.
Aquests espais que s’han pogut conservar, són els que permeten que tota la nostra area sigui tant rica biològicament parlant. Les balenes i rorquals ho saben, i cada any en el seu pas migratori fan la parada per alimentar-se durant uns dies.
Serem capaços de ser una mica intel•ligents i conservar-los per les generacions futures? encara que sigui per poder continuar pescant....
Aquí teniu dos vídeos per fer-se’n una idea aproximada. Estan gravats a la capçalera del rec de Cap de Creus.

2 comentaris:

  1. Hola Vellmarí, un tema apassionant. També en vaig parlar al meu bloc http://emporda-natura.blogspot.com/2010/03/els-fons-marins-del-cap-de-creus-lleo.html on l´amic Pere Puig que treballa a l´Institut de Ciències del Mar del CSIC va formar part de l´equip d´investigació.

    ResponElimina
  2. Per sort que hi ha aquests llocs inhòspits que s’han salvat de la ma depredadora de l’home!!!
    En aquest sentit, fins i tot, treballa millor la natura que el mateix home legislant normes de protecció.
    Tot el Cap de Creus és un bon exemple!
    :-)

    ResponElimina