L’Illa de Buda.

Segon dia de navegació pel Delta. Avui hi ha un programa “light”, però no per aquest motiu serà menys interessant. Li faré la volta a l’illa de Buda, un recorregut de 16 km i tinc tot el dia per fer-lo, practicaré el paleig lent, nova modalitat de paleig que serveix per impregnar-se de l'entorn ;-) "slow paddling" (?).

La sortida serà des de la gola del Migjorn i per fer-ho més còmode aniré direcció el riu Ebre a "contracorrent" i després el baixaré al seu favor. He triat aquest punt perquè és molt fàcil entrar i sortir de l’aigua i, era el lloc (fa molts anys) per on accedia a l’Illa de Buda de forma furtiva i feia els primers passos com a naturalista.

El canal del migjorn és un antic braç del riu. Actualment passa la major part de l’any tapat, sense sortida al mar. A l'època de la pesca de l’angula, com ara passa, els pescadors la mantenen oberta.
El dia s’ha tornat aixecar amb boira, per sort és alta, l’únic que fa es tapar el sol..., però al migdia segur que s’obrirà!
El recorregut pel canal del migjorn ha estat més interessant del que m’esperava. He vist molts ocells. Hi abunden els blauets, corbs marins, polles blaves. Aquesta darrera espècie havia desaparegut del Delta, ara sembla que la seva població s’ha refet força. Al final (principi) del canal de Migjorn hi ha el pas de la barca per anar a l’Illa de Buda. Anys enrere era una finca (coto) privada on es feien jornades de caça que com a fruit es treien  remolcs de tractor curulls d'ànecs morts. Ara és propietat de la Generalitat i és reserva natural.

A l’arribar al riu, impressiona la seva amplitud que és de 250 metres i més avall a la desembocadura arriba fins als 350 m.. Caldrà observar bé el corrent per saber per on navegar, per la meva part i, com avui estic mandrós, trio les zones on hi ha més corrent per no haver de palejar tant.
Un àguila pescadora aixeca el vol d’un arbre de la vora, també he vist altres rapinyaires com l’aligot i algunes arpelles. Les vores del riu són plenes de fotges, polles d’aigua, bernats i, corbs marins, també es veu algun cabussó emplomallat. Quina tranquil·litat que es respira!
El punt més crític d’aquesta navegació és just l’aiguabarreig del riu amb el mar. Si algun dia hi aneu, us aconsello que consulteu la web de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l’Ebre) i mireu l’aforament (cabal) del riu. Si és alt, pot ser compromès sortir per la seva gola i, més, si el mar està una mica picat. Allí s’hi forma una onada que pot fer-vos bolcar. Avui per sort tan sols passen 250.000 litres/segon i, això és poc ;-). A més, el mar està fet un mirall i, a l' arribar-hi no s’hi veuen moltes corrents.

Just a la riba dreta de la gola (lo Garxal) m’he trobat un grupet de mariscadors professionals de la tallarina . He estat una estona parlant amb ells, del seu ofici, de la duresa de passar-se tot el dia amb l’aigua al coll. Mai millor dit!. Un d’ells era un noi de 23 anys, el seu pare m’explica que el “xicuelo”, aquí se li diu així al fill, és “maquiniste” i ara té poca feina, per això aquests dies el pot ajudar. Sortosament al delta qui vol treballar pot fer-ho..., la natura és agraïda, tan sols cal tenir ofici. En Pau, que és com es diu el xicuelo, és un bon treballador. Va com una moto, va ben suat! I això que l’aigua està a uns 14ºC. Els hi he fet fotos i, al vespre els hi passo per correu-e.
Posteriorment he girat l’extrem apical del delta (Punta del Galatxo) i he fet una parada a l’illa de Sant Antoni, aprofito i em passejo per la platja fins el Cap de Tortosa. Em quedo la resta del dia per la platja de Buda, badant i, contemplant els processos de regressió del delta i, intentant interpretar els senyals que es veuen d’aquest procés, on els grans actors són el mar, el vent i lo riu, que ja no porta sediments.