Punta de la Banya.

El recorregut ha estat d'anada i tornada a la Pta de la Banya (25 km)

La punta de la Banya és possiblement la reserva integral més important i extensa del Parc del Delta de l’Ebre. En els meus inicis com a naturalista l’havia recorregut per terra, era un moment en que encara no s’havia declarat el Parc Natural, l'entrada era lliure actualment això és impossible, la llei no ho permet.
Avui he pogut fer quelcom especial, un recorregut per la badia dels Alfacs, tot resseguint els límits d’aquest llarg braç deltaic, considerat un dels millors santuaris d'ocells de Catalunya.
La sortida ha estat des de les salines de la Trinitat, al posar-me a l’aigua s’han aixecat uns centenars d’ànecs que hi havia a la vora. Aquests pobres bitxos han provat els perdigons i s’espanten per res, a una distància de centenars de metres ja aixequen el vol!
Serà un paleig tranquil, assaborint tot aquest entorn, no vull anar amb preses, ningú m’espera..., seguiré la línea de l’horitzó, tan sols trencat per alguns elements com, les salines, les pinedes rodejades d'aigua de mar, les muscleres, el xiringuito de la punta i, poca cosa més.
La navegació per aquesta zona no és senzilla. Avui hi havia boira i calia estar molt atent per no perdre el nord, a més, hi ha bancs de sorra on et pots quedar encallat, cal mantenir una distància prudencial amb la línea de costa. Amb poca fondària és fa molt més dur tirar endavant, el caiac llisca amb dificultat, es per això que les embarcacions dels deltes són molt planes. Fins i tot, hi ha moments que la pala l'has de fer servir de perxa.
No es aconsellable baixar a terra, primer, perquè no pots internar-te per aquests terrenys que són reserva integral i, segon, perquè és molt perillós per la teva seguretat. Penseu que són terres formades per sorra i llims saturats d’aigua i, que es fàcil enfonsar-te molt, quan això passa, si et mous encara t’enfonses més. Per poder-hi caminar s’ha de ser un expert en aquests terrenys de “sorramolls”.
El que més m’ha sorprès és la gran riquesa d’aquests fons marins poc profunds. Estan coberts per praderies de la fanerògama C. nodosa, planta superior, especialitzada en créixer en ambients dinàmics i amb components sorrencs i llimosos. Són un excel·lent hàbitat per centenars d’espècies (molusc, crustàcis, peixos, etc.).
L’aiguabarreig de l’aigua marina i la del riu, el moviment de l’anar i venir de l'aigua provocat per les marees, les altes concentracions de nutrients, i les radiacions solars, fan d’aquestes aigües un dels hàbitat més productius i d’alta diversitat.
Molts d’aquests recursos naturals s’exploten per pescadors artesanals i gent no professional que segueixen la tradició local. Bàsicament, cloïsses, navalles, musclos, garotes, llobarros, llisses i un llarg etcètera.
Un lloc per anar-hi i perdre-s’hi!