Lliçó apresa.

Tres setmanes en sec són molts dies sense sortir al mar però avui per fi he pogut tornar a palejar. Els temporals i d’altres afers personals han estat la raó. Dissabte truco al Manel per saber si vol acompanyar-me, el trobo eufòric i té les seves raons per estar-ho, resulta que al mati ha “tocat” un llobarro. El seu primer llobarro!
Ens animem a fer una sortida al matí del diumenge, sabem que difícilment tindrem la sort de pescar-ne un altre, però és una bona motivació afegida.
La previsió és que entra un front, en arribar a la platja veiem que un marejol ens està esperant. Aquest fet pot ser bo per la pesca, als depredadors els hi agrada prospectar per sota de l’escuma a la cerca d’algun peix amb problemes. El cel està parcialment cobert i bufa un vent de xaloc força 3.
Sortim resseguint la línea dels penya-segats. A la poca estona s’aixeca una parella de collverds. Se’ns fa estrany. Per aquests penya-segats he vist espècies d’aiguamoll com blauets, martinets blancs, bernats pescaires, però encara no havia vist cap ànec collverd. Em pregunto el perquè estan aquí. Ara és l’època de cria, comencen a veure’s les primeres “llocarades” pels Aiguamolls, aquesta parella podria haver estat foragitada per la pèrdua del seu niu. Darrerament els porcs senglars i visons americans els hi fan la vida impossible.
Nosaltres, pacientment anem palejant i estant més pendents de les onades que de les línies que arrosseguem. El vent puja i es veuen alguns blancalls.
Avui no hem pescat res, però hem après una cosa. Les condicions per la navegació feien que per poder governar els nostres caiacs amb seguretat, haguéssim de fer canvis en la direcció i això comportava anar creuant les nostres direccions, al estar massa junts les línies de pesca s’han entortolligat i s’ha produït una situació d’un cert risc. Sortosament tot ha acabat bé i, no hem perdut els artificials, ni hem bolcat...
Una petita lliçó sí que hem après i és la importància que té el mantenir una certa distància de seguretat quan es pesca.