Fi d'estiu

Divendres a la tarda i com si d’un ritual es tractés, ens trobem a la platja gran de Port de la Selva. Som en Tomàs, en Marcel, en Lluís, en Manel i jo, també ens ve a visitar la Rosa per excusar la seva presència i li acceptem de mal grat. La noieta està fent una lliga de rem boníssima amb el llaüt d’Empuriabrava. Van primeres en el campionat de Catalunya!
La tarda és gris, tenim una previsió meteorològica inquietant, dissabte s’ha de “liar” una “tangana” sobre el cap de Creus que ens ha de caure el cel. Nosaltres tenim planificat fer nit a la Prona i posteriorment pel matí travessar la punta per anar a fer l’acompanyament de la Marnató de Cadaqués.
Sortim sense més dilacions i un cop passada la platja de les Clisques i la punta de la Creu, ens adonem que pràcticament no hi ha embarcacions. Quina sort! Podem començar a fer el curricà sense perill de que se’ns l’emportin.
Al girar punta Blanca per enfilar cap a Puig Gros vèiem als penya-segats una parella de martinets blancs parats descansant. Aquesta zona, en època de migració postnupcial és utilitzada pels ardèids com a punt de descans després de travessar part del golf de Lleó. És una observació que l’estem constatant cada any pel setembre. Més tard trobarem un altre grup de martinets, aquest de 64 exemplars, a les parets de l’entrada de cala Tavallera. Què interessant és veure bategar la vida en aquest paradís!
El curri ha estat un desastre, no hem tocat res, però avui tenim el sopar assegurat, tot i que l’Albert no ha vingut per motius familiars i ell era qui ens havia d’oferir uns fideus de mar arrebossats. Jo havia de portar el pop d’en Marc agafat a l’illa de Portaló però me l'havia deixat a casa. Malgrat tots aquests contratemps, sí que teníem l’aportació d’en Marcel que ens assegurava un sopar de primera! Ell portava la “part” de la barca on treballa, la “San José” i, que avui consta de rates, escorpora, vaca serrana i dues llagostes! Amb tots aquests ingredients hem fet un bon suquet.
El suquet ha estat cuinat amb les verdures de l’hort d’en Manel i de primer, en Tomàs, ens ha ofert uns entrants preparats amb productes dels seu hort “biodinàmic”. Ja sé que us fem molta enveja, però sembla estrany que aquest divendres no hi hagués ningú en tota la mar d’Amunt, el paradís era tot per nosaltres, tan sols cal proposar-s’ho per sentir-lo nostre. Possiblement que som molt pocs els que valorem aquest espai en aquest nivell de magnitud, potser perquè cada dia que passa el coneixem millor i prioritzem poder-lo disfrutar per sobre de festivals musicals i d’altres actes socials inherents a la vida de tots els mortals.
Amb la primera llum del dia hem navegat absolutament sols tota la mar d’Amunt fins cala Jugadora. Durant una hora i escaig que ha durat el trajecte hem estat gronxats per una mar de fons d’onada molt llarga dins d’un mar gris platejat que era un espectacle pels sentits, amb silenci, sense parar de palejar per no fer tard a l’esdeveniment esportiu. Crec que ha estat un dels moments més emocionants del dia.
Posteriorment a cala Jugadora ha començat l’espectacle de la Marnató.