Possiblement que la Marnató (Marnatón per l'organització) sigui l’esdeveniment de natació a mar obert més important de Catalunya. Aquest any ha aplegat a 569 participants i l'han finalitzat 555.
Realment veure la sortida de cala Jugadora, de tota aquesta munió de nedadors enfundats en els neoprens és espectacular i paga la pena de viure’l.
Com comenta en Mútur al blog de l’escola d’en Mar, possiblement sobren massa barques a motor, algunes d’elles no se sap quina funció tenen i, de fet desapareixen a l’hora que poder serien més necessàries, com pot ser a l’hora de fer el seguiment dels nedadors de la cua que són els que poden necessitar auxili.
El recorregut va ser fet pels “màquines” en 1h12’ i el darrer nedador va entrar en 3h 50’ emportant-se una sentida ovació per part del col•lectiu dels caiaquistes.
Són els darrers classificats els que realment s’emporten els nostres aplaudiments més sincers i emotius. Crec que ells representen l’esperit de lluita real i la filosofia de les proves esportives de fons. L’honor se’l emportaran els primers, però els qui realment demostren una major fortalesa són els que són capaços de fer tot aquest recorregut amb un esforç titànic, amb una resistència física impressionant i amb una fortalesa psíquica digna de ser admirada i posada com a exemple per a tots. Malauradament la nostra societat competitiva, tan sols premia als guanyadors, però això és una gran equivocació que caldria corregir, ja que els valors que representen els darrers són els que realment els fan triomfadors al llarg termini.
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 4 dies
tienes mucha razon en lo que dices, es injusto que los que mas esfuerzo les a costado realizar la travesia y mas fortaleza mental han demostrado en un medio (el agua) que no es el nuestro no sean premiados.. Sin duda gente asi es la que se salva en circustancias adversas.
ResponEliminaHola Eduard,
ResponEliminasóc en LLuís Pérez, el nedador que no entrena!! però gràcies a tú vaig ser capaç d'acabar els gairebé 7km nedant. Moltes gràcies per la companyia i per que si que és cert que en algun moment de la cursa la por a estar solitari e indefens en tot l'oceà, es va fer patent, però amb la vostre participació aquesta sensació s'esborrava i en el meu cas encara més, sentint-me realment privilegiat i de ben segur l'únic de tota la cursa que podrà gaudir i disfrutar amb els amics de les fotografies en plena mar que em vas fer. Tal com dius a la teva entrada del blog, el patiment, l'esforç, sense l'anim de guanyar res i pel simple fet de volguer acabar ja es important, em vas fer sentir-ho així i t'agraeixo molt, l'arribada va ser màgica i molt emocionant, així que potser el proper any em prepararé algo millor.
El temps és el de menys però fer menys de 3h justes era un objectiu impensable a l'inici, gràcies i estic frissant veure les fotografies
records i una abraçada!
Lluís Pérez