El blog agonitza!!!

Tot just fa un parell d’anys que vàrem començar a publicar en el bog i ara estem a punt de fer les 60.000 visites i sou 76 seguidors declarats. Poc que ens haguéssim pensat el dia en que amb en Manel i la Júlia parlàvem d’iniciar aquesta aventura que avui arribaríem on estem.
L’objectiu primer era el de poder influenciar en la manera de percebre aquest espai que és el Cap de Creus per part del nostre col•lectiu, donant a conèixer tots els seus valors, sent els naturals els que més presència tindrien en els nostres escrits per una raó clara d’afició i obsessió personal.
Hem tingut col•laboradors d’un alt nivell literari que amb els seus escrits han elevat el blog a una alçada que mai hagués pogut donar-li. Destacarem les col•laboracions d’aquest estiu de la Marta Duch que era la nostra corresponsal a Graenlàndia!, o els magnífics escrits del lletra ferit d’en Martí Quer parlant de la pesca o, els inoblidables posts d’en Manel fent referència als fars o d’altres temes.
També es molt complaent trobar-te per mar companys que t’identifiquen i mostren la seva gratitud al treball que portem fent en aquests dos anys de caminar junts i que ens encoratja a continuar fent aquest esforç.
Treball aquest, el de publicar amb una alta freqüència, que ara ens està conduint a la mort del propi blog. Resulta que des de fa molts mesos varem superar la capacitat de publicació gratuïta (2 gigues). Per poder superar aquest entrebanc em vaig donar permís a fer publicacions amb un altre nom (adreça de correu) per així evitar el col•lapse. Tanmateix encara tenia possibilitats d’accedir com a primer autor per poder introduir millores en el disseny, penjar els àlbums de fotos de cada mes, etc. etc. Malauradament des del mes d’agost em va aparèixer un estrany missatge i des d’aleshores ja no he pogut accedir al blog des de l’adreça “mestra”. Actualment tan sols ho puc fer des de la corresponsalia i, l’únic que puc fer, és penjar escrits des d’un editor molt primari, amb mot pocs recursos. Suposo que els de blogger volen que passi per caixa a pagar i això ho trobo excessiu i no ho penso fer.
En definitiva, o trobo algú que pagui (espònsor) l’ampliació de la capacitat de memòria en el núvol de blogger o en faig un de nou.
Actualment estic en un període de reflexió per veure que faig, la veritat és que per ara encara em queden energies per continuar...., algun dia s’acabaran..., això no pot ser etern. Per exemple, aquest estiu vaig passar un moment de crisi per la feinada que representa portar-ho endavant, dia a dia. També trobava molt poc feed-back amb els lectors. Ara m’he refet...., però no hi ha garanties de poder continuar per sempre....
Pot arribar un moment en que ja no pugui accedir de cap manera, si això passa he donat d’alta un nou blog que es dirà.: mardamunt2.blogspot.com. Ara ja existeix però no hi he fet res. Si tinc ànims miraré de fer el traspàs en les properes setmanes, però si m’agafa la “depre” , igual tanco la barraca.
Si algú sap d’algú altre relacionat amb el món del caiac i que vulgui fer d’espònsor, que ho digui, seria un altra solució, però no m’agrada, això em lligaria i hi ha gent que si ens lliguen ens morim.