El santuari de la Prona

Aquest divendres també vàrem anar a la Prona i mentre aguanti el temps nosaltres hi anirem. Hi ha gent que es gasta una milionada per tenir una casa a primera línea de mar i després en fan un ús escàs. Nosaltres tenim un xalet comunitari en un dels racons més bells del CdC i no hem de pagar ni un duro per estar-hi. Què més podem demanar? Fins i tot, els últims que hi van anar, el van deixar més net del que l’havien trobat. Ostres! Això tampoc és del tot cert, ens vàrem deixar de recollir dues llaunes de cervesa que hi havia al fons del mar, davant mateix del refugi, llençades per algun torrat, mal educat i porquet. Penòs!
La sortida l'hem fet l’Albert i jo, L’Albert venia amb un mono molt fort, havia estat dues setmanes currant a la gran metròpoli i necessitava l’elixir de la sortideta. Ha estat un plaer pels sentits, tot i que la pesca no ha estat reeixida, la imatge del golfet pintat de llum rosada a la posta del sol o la posterior sortida sobre les boires de portaló, s’ha quedat impresa en les nostres retines i emmagatzemada a la memòria gràfica del nostre cervell.
Aquests dies l’aigua és extraordinàriament transparent, hi ha llocs que un disc de Sechi (disc blanc de 20 cm de diàmetre que serveix per mesurar la transparència de les aigües) baixaria a més de 30 metres i el veuries perfectament. Penso que els peixos també hi veuen molt, hi veuen tant que ens endevinen els pensaments, al menys els nostres artificials no els volen mossegar, crec que la línea és absolutament visible per a ells, ni el fluorocarbó funciona com engany. A més, amb la quantitat de peix petit que hi ha, tan sols els espets mosseguen l’artificial, aquests ganuts mossegarien una sola de sabata després d’una bacanal, això sí, ho fan bàsicament a primera hora del matí.
El mar està ple de velers capitanejats per jubilats francesos. Aquest sí que s’ho han guanyat i ara saben gaudir-ne. Cap de Creus s’està convertint en un reducte ocupat per aquests nous i silenciosos habitants. El silenci i l’harmonia tan sols trencada per uns (francesos) més joves, que cada setmana que fa bo, venen des de la costa vermella amb les seves motos aquàtiques fent una fressa horrorosa i deixant tot tipus de contaminació escampada per aquesta costa.
Nosaltres des de la nostra posició privilegiada hem disfrutat tot el que hem pogut d’aquests dies d’estiu tardà, tot veient el paisatge etern, les seves llums, el pas dels migrants tardorals que floreixen als penya-segats i que espantem al nostre pas.