Bufo calamita.

Aquest és el nom que la ciència ha posat a un esgalaput (localisme de gripau) que també se’l denomina oficialment com a “gripau corredor”. Doncs l’altra nit mentre “ventava afotos” nocturnes me’n vaig creuar un, és una espècie de costums nocturnes i crepusculars com jo i, la veritat que és una mica tard perquè els amfibis estiguin actius, però estem tenint una tardor, de fet és tot l’any que el tenim, amb unes temperatures per sobre de la mitjana i la natura va una mica descontrolada.
Aquest gripau colonitza les zones àrides d’Europa occidental i el Cap de Creus; creieu-me que d’àrid n’és força. Durant aquests dies d’aigua n’hi ha a dojo. Doncs aquesta espècie que està protegida per la UICN en la llista vermella “en perill de desaparició per pèrdua d’hàbitat”. Està criant en les basses que s’han format per les extraordinàries pluges d’aquesta tardor i els seus capgrossos neden i es desenvolupen just abans de que arribi l’hivern! Esperem que quan neixin els subadults puguin arribar a bona fi.
Per distingir-lo penseu que és un gripau més aviat petit, per sota dels 10 cm de longitud, té una ratlla longitudinal a l’esquena de color groc verdòs i també unes “berrugues” algunes de color vermell. Un detall que també el diferencia de l’esgalaput comú és que les glàndules parotídies que són aquelles protuberàncies que tenen darrera els ulls, estan situades en paral•lel. Les potes són llargues i es que aquest bitxet corre en comptes de saltar com els altres, d’aquí el seu nom comú oficial.