Èxit de "Cap de Creus insòlit"

Dissabte 10 de desembre es va fer un petit cicle de conferències amb la capçalera de “El Cap de Creus insòlit”. L’organitzava la llibreria Xarxa de Llançà a la qual aplaudim des d’aquest blog la seva lloable iniciativa. L’assistència de públic va fer que la sala es quedés petita abans de començar, i això que no hi havia cap refrigeri d’esquer, fet que també lloa als assistents.
Les xerrades van ser de temàtica variada i tenien com a eix el Cap de Creus i els seus valors “insòlits”. En Josep Mª Dacosta bon coneixedor del CdC i que tot sovint el travessa ja sigui amb bicicleta, ja sigui a peu o en barca. Va obrir el cicle fent un repàs als miradors insòlits, punts de guaita de diferent origen i que li va donar un personal toc d’humor que va escalfar l’ambient de la sala. Posteriorment dos membres(Modest Soy i Vicenç Armangué) de l’associació “Via Pirena” van aportar els fruits de la seva recerca del patrimoni de la pedra seca del Cap de Creus. Treball fet de forma voluntària i moguts per un entusiasme enèrgic i encomanador.
La tercera xerrada “expres”, va tractar sobre les plantes que sobreviuen a l’illa de s’Encalladora, un dels punts més esventats del món i que el fet d’arrelar-hi és un acte de resistència a les condicions extremes,ho podríem qualificar com a heroïcitat biològica.
La quarta xerrada va ser d’un gran nivell, tant per la seva exquisida presentació, com pel seu contingut. Versava sobre els nudibranquis, aquestes bavoses de mar que es vesteixen d’Agata Ruiz de la Prada (segons en J.Mª Dacosta). La seva bellesa rau en una morfologia i acoloriment inimaginables. Són en el mar el que les orquídies a les plantes amb flor o les papallones als insectes, un grup senzillament espectacular.
Finalment l’Arnald Plujà va explicar com va descobrir el que possiblement pot ser el darrer lloc on el bou marí (Vellmarí-Foca monjo) va criar al cap de Creus. Una cova de difícil accés (subaquàtic) ubicat a la badia de Jòncols.
En definitiva, vàrem tenir l’oportunitat d’escoltar a uns infatigables treballadors de la recerca no acadèmica, que amb mètode, molt d’esforç i una voluntat de turmalina, dediquen bona part del seu temps lliure en aprofundir en l’estudi del Cap de Creus. Felicitats a tots ells.