M’agradaria preguntar-vos sobre una qüestió i que en l’apartat de comentaris hi poseu la vostra opinió per poder-nos enriquir una mica tots plegats. Podeu indicar quina resposta a, b o c i afegir algun argument més.
Quina és la vostra concepció de la pràctica del caiac?
a-Per mi la pràctica del caiac és un esport en que s’ha de tenir un bon control tècnic (paleig, maniobra, rescat, etc) tota la resta és secundària.
b-Per mi el caiac és un mitjà de transport amb el qual puc accedir a llocs que d’altra manera no podria fer-ho, l’aprenentatge tècnic ja anirà venint amb la mateixa pràctica.
c-Per mi és una pràctica esportiva en que valoro tenir un cert nivell tècnic per assolir amb seguretat el seu ús com a mitjà de transport.
Segurament que hi ha moltes respostes i combinacions possibles, pràcticament tantes respostes diferents com practicants hi ha però, la pregunta és simple i es tracta de que cadascú respongui essencialment quina és la seva concepció personal. Que és el que més ens atreu d’aquesta activitat, poder evolucionar en els aspectes tècnics que et faran assolir un nivell d’excel•lència tècnica i esportiva o, senzillament tenir un control sobre aquest mitjà de transport en un medi que no és el nostre, de manera que se’ns obre tot un ventall de possibilitats per poder conèixer els llocs de costa des d’una perspectiva diferent o les dues coses, si és així digues quina és la que li dones més importància.
Gràcies a tots!
Ja tenim aquí “Altres històriesdemar”
Fa 5 dies
)
Entrades
Per mi és una mica tot. Sens dubte hi ha una part esportiva, per ajudar a mantenir-se en forma i assolir cert nivell tècnic, però la vessant que em va fer decidir a aficionar-m'hi és la que m'obre les portes a llocs i paisatges que d'altra manera em seria impossible o molt més difícil arribar-hi, i a sobre amb un mitjà net, que no té impacte negatiu sobre el medi i que té bastants anys de tradició al darrera.
ResponEliminaPer útlim, la part que té més pes, per a mi, és com a eina per desconectar. Agafar el caiac i allunyar-me de la costa al matí aviat o cap al vespre i quedar-me surant o navegant amb l'únic acompanyament del so de l'aigua i deixar totes les preocupacions i l'stress a terra ferma te preu.
Para mi procedente de otras actividades realizadas en el medio natural, el kayak es para el mar el equivalente a los esquís de travesía para la montaña invernal: un medio para poder acceder a ella y sus mas recónditos lugares.
ResponEliminaComo actividad que accede al medio natural con un equipo y técnicas especificas, necesitas formarte tanto en aspectos técnicos como de conocimiento del medio, para poder emprender con seguridad objetivos mas ambiciosos (lugares lejanos, con distintas condiciones ambientales a las habituales, mares mas gruesos y fuertes vientos, etc).
Así este año, en pleno proceso de formación en kayak (llevo 2,5 años en esto), de unos 50 días de kayak un 30% los he dedicado a la formación; el resto han sido salidas de un día y travesías de varios días por la Costa Brava, País Vasco, Costa Azul y Bretaña.
Aunque soy un autodicta nato, creo que es importante recibir ademas formación de gente con mayores conocimientos ya que la curva de aprendizaje es exponencial.
Salu2,
Evaristo.
Interesante encuesta ....
ResponEliminaAunque....mmmm, Eduard, para mi no es un práctica deportiva ni un medio de transporte ... es una medicina para mi alma (y esto es lo que siento de verdad)
Pero como la prengunta es cerrada ... pues la b) que es la más próxima ;-).
La veritat és que jo vaig començar perquè volia estar a prop d’un rorqual (és així...ho haig de reconèixer). Després d’un dofí. Després em vaig començar a emocionar amb un peix lluna, i amb el vol de les baldrigues, i d’un cranc entre les roques. I després em vaig adonar que m’agradava deixar-me dur per una mar de fons llarga i alta, per una sortida de sol a la punta del cap de creus, de les estrelles i del plàncton iridiscent... de les formes de les roques, d’aquell càdec esventat, del crit d’un xoriguer al penya-segat, ... de la companyia dels col•legues que pesquen i a mi ni em piquen, dels sopars a Prona, de les bogeries(moltes!!) de nit, de les xerrades ... si, el caiac està molt bé, però la veritat és que només m’hi fixo quan el carrego al cotxe, o quan el carrego de menjar i demés. I si que noto que cada dia hi vaig més bé, que tinc més recursos i força per mals moments, però està més que clar. La B.
ResponEliminaLa b.
ResponEliminaLa c, però la resposta es molt amplia: esport, llibertat, relax, natura, oci.... es indescriptible tots els sentiments que transmet segons el lloc i el moment :-)
ResponEliminaJa veieu que la majoria dels lectors actius que tenim per aqui som una colla de romàntics!
ResponEliminaVisca la vida!
hola a tots..
ResponEliminasalutacions des de terra endins
opció més semblant a la realitat = b
no és un transport és una tele-transportació: fa que la ment s'alliberi del cos i suri per aquests mars salvatges, acompanyat del Déu natura pels 6 costats.
M d'O
Sempre he considerat el caiac com el "senderisme" d'en Mar. Un mitjà per trobar, descubrir, veure... La finalitat amb la que practico el caiac fa que surti en bones condicions i baix risc. Però com que cal ser previsor quan tinc un moment aprenc tècnica; El coneixement no ocupa espai; però sense presses.
ResponElimina