TransCapdeCreus 2012.

De tant en tant és bo fer una sortida amb caiac en solitari, podríem dir que es tracta d’una teràpia bifuncional, serveix per veure en quin estat físic i psíquic et trobes.
Dijous em vaig demanar A.P. (assumptes propis) per anar al terapeuta i abans de que es fes clar em trobava a la platja de Port de la Selva. Feia una mica de fred però era molt suportable, en fa molt més quan trenca el dia. Quan vaig arribar a la platja estava absolutament sol, però just quan tenia tot a punt van aparèixer un parell de jubilats remolcant una zòdiac. Sortien a pescar el paxano (besuc), segons em van dir, desprès de preguntar-me, sorpresos per la meva presència,  què coi feia allí.
Quan l’anticicló es centra sobre nostre, és un bon moment per fer la travessa del CdC. És una distància molt llarga, anant a prop de la costa venen a ser una quarantena de quilòmetres i, en aquesta època que el dia és tan curt, no et pots encantar. És per això, que és una sortida més aviat física, la distància és llarga i s’ha d’estar avesat al paleig. També és una sortida que quan és fa amb el sentit Port de la Selva-Roses i a l’hivern, no pots badar gaire. El sol és baix i et peta directament a la cara, vas bona part del recorregut totalment enlluernat. Aleshores és quan et quedes sol totalment amb els teus pensament i pots començar a cantar el “tantra” : “sia, boga, sia, boga,.....” , posant la ment en blanc i purificant-te.
Poc més de set hores de paleig amb descansos inclosos donen per molt.
El recorregut que vaig fer aquest any, va ser de Port de la Selva fins l’illa de Messina, allí vaig esmorzar amb la colònia de gavians, que durant uns minuts van esperar a l’aigua que acabés la meva visita per tornar a ocupar la seva talaia. Havent esmorzat vaig anar fins una platgeta a peu del penya-segat de Norfeu i molt a prop de la Pelosa (Cala d’Oques). Allí vaig dinar i fer un descans banyat per la llum càlida del sol de gener. Posteriorment i molt suament vaig lliscar lentament fins a Roses.