Canadell.

Amb l’arribada de les temperatures estiuenques cal canviar els costums, si a l’hivern és el moment d’afrontar la tramuntana amb els companys de l’escola d’en Mar de Cadaquès, ara hem de fugir de les zones “transitades” i, això ho aconseguim amb el canvi d’horaris. Les sortides a partir d’ara són d’anar a fer nit pel cap de Creus i l’endemà a dinar a casa. Aquesta és la única manera que aconseguim una de les nostres pretensions, el sentir-nos, ni que sigui per unes hores, part integrant d’aquest entorn.

Dissabte a la tarda vam sortir de l’Almadrava un grupet de sis amics, teníem convidats! ens visitaven l’Anna i en Marc A., ells solen navegar pel Baix Empordà. També tornem a tenir a la Rosa B., tornada del seu periple sud americà i en Pi i el Manel tancàvem aquest petit grup d’enamorats de la mar.

La sortida va ser a les set de la tarda i arribàvem a Canadell, a tocar Jòncols, a quart d’onze de la nit. Ha estat una navegació molt tranquil·la, no havíem de batre cap rècord de paleig, senzillament havíem de intentar trobar alguna cosa per sopar. Finalment vàrem poder fer un sopar a base de fruits del mar i, les habilitats amb el curri de l’Anna, van permetre completar el menú amb peix de roca. Tot al voltant d’una magnífica taula de pedra que l’endemà al matí vam descobrir que estava rodejada de cascall marí florit. Quina meravella!. A les postres es va convidar de forma sorprenent una lluna minvant, que va emergir de l’horitzó desplegant-se com una vela llatina en flames, instants aquests que pagaven sobradament el venir a passar la nit en aquesta cala tan bella.

Canadell (significa “cana petita”, topònim d’origen cèltic que indica l’existència d’una zona humida o estany amb juncs) ha estat durant uns anys l’aula de la natura de l’Institució Alt Empordanesa per la Defensa i l’Estudi de la Natura. Molts joves han descobert en el seu fons rocallós els primers albiraments de pops, franquets (cranc verd) o gòbids, mentre pel cel travessaven en vol suïcida els ballesters o el mateix falcó pelegrí. Aquestes emocions les hem pogut rememorar com si fóssim nens petits durant aquestes hores passades a Canadell. Més tard, la fressa dels motors de les barques ens ha fet despertar i ens ha recordat que el nostre temps de gaudi s’havia acabat , que s’havia de tornar a la realitat, la de compartir aquest espai amb tota la resta de població, molts d’ells amb conceptes molt diferents de com es pot gaudir d’un espai protegit com és el Cap de Creus.