Aquest cap de setmana teníem una previsió per
la nit del divendres de tramuntaneta, això ens va fer replantejar la sortida
per la mar d’Amunt i vam fer opció B, mar d’Avall. Sortíem de Portlligat a les 19 h. la
temperatura era molt agradable, la tramuntana era un vent fi que ens refrescava
el paleig, tot i això, avançàvem lentament, contemplativament. Coneixem molt bé
aquesta zona, però feta amb la llum de la tarda mereix concentrar-se en
l’admiració de tots els detalls, colors i formes d’aquest paratge inhòspit.
Gavians banyant-se a Cudera, junt amb un grup familiar de corbs marins que fan
les darreres cabussades del dia, una escadussera baldriga cendrosa fa un vol
fins la nostra posició, retallem la costa fins la cova de s’Infern i allí tirem
milles pel mig de la “batedora” fins sa Rata. La Batedora és el tros de
mar que separa l’illa de s’Encalladora i sa Rata, àrea de notables corrents. En
Manel que fa el curri, li dóna la volta pel darrera a Sa Rata i jo que estic
enjogassat, les surfejo en tot el seu tram més fort fins la cua de sa Rata.
Reunits en aquest punt, ens quedem parats veient els efectes de remolí que hi
ha, si l’aigua superficial empesa pel filet de Tramuntana va de nord a sud,
nosaltres com uns suros flotants ens desplacem de sud a nord, la corrent de
sota és molt i molt forta, i això es nota al tirar el jig, el qual queda
horitzontal a la superfície de l’aigua.
Finalment i vist el resultat de la pesca, varem
decidir pujar a sopar al restaurant de la caserna, ens estem aburgesant!. A
mitjanit en sortíem ben alimentats i ens vam enfilar als caiacs que teníem a
cala Fredosa. La nit era fosca, sense lluna, la tramuntaneta una mica més forta,
però sense molestar molt ens va acompanyar de camí a cala Bona. La navegació
nocturna és plena de noves sensacions, el caiac llisca més ràpid, la mar de
fons ens gronxa amb suavitat i, tots els sentits es desperten per no fallar a
l’hora de creuar les puntes plenes d’esculls, tot es qüestió d’oïda i de
imaginar-te els paratges mil vegades recorreguts.
Arribats a cala Bona fem una sessió de
fotografia nocturna i, és que la nit acompanya, un cel net per la tramuntana
ens ofereix una visió de la via làctia (milky way) magnífica.
Dissabte al matí l’hem aprofitat per
cabussar-nos un parell d’hores disfressats d’espermatozous (neoprè) i gaudir
del fons d’aquesta cala arrecerada i plena de vida, una veritable meravella,
però alguna de les descobertes que hem fet ens les guardem per una altra entrada...,
posteriorment han arribat els companys de Cadaquès i hem pogut esmorzar junts, fent el comiat d’en Toni Sbert que
torna a “ca seu”, Mallorca.
I tant, que sí! i que vingui la crisi, que aquí l'espero! Si això és crisi, que en vingui més!
ResponEliminaA mar si pot anar de moltes maneres, la nostra és la més sostenible i, si el comportament del caiaquiste és bo, el seu impacte pot ser molt baix. Tot dependrà del nombre de practicants que hi hagi. Aprofitem ara que som pocs!
ResponElimina;-)