Ara ve del sud, ara ve del nord.

L’altre dia vaig rebre una petició mitjançant el “feixbuc” d’en Martí i en Marc per sortir a navegar junts. Em va fer molta il·lusió. És d’admirar que hagin sacrificat, als seus divuit anys, la nit del divendres per sortir a navegar i no de “farra”.  

Com que la connexió amb els deus del mar és cada dia millor, aquests ens van procurar un bon garbí per al divendres a la tarda, que va bufar amb certa intensitat fins ben entrada la nit. Això va donar el grau d’emoció al recorregut de sortida i el va fer una mica tècnic. A la matinada va entrar la nostra amiga la tramuntana i va deixar una atmosfera neta, seca, temperada i lliure de mosquits (Aedes mariae), cosa que era d’agrair  després de la setmaneta d’onada de "canvi climàtic" (calor) que hem tingut.

Divendres al sortir de Portlligat amb en Martí, en Marc i en Pi, ens varem dirigir directament a ensenyar-los-hi la cala que tots voldríem compartir amb la nostra “xurri”. Aquests racons que ens ofereix el Cap de Creus, s’han de saber i els hem de compartir, sobretot amb la gent que tenim la seguretat que seran respectuosos amb l’entorn. Allí se’ns va fer de nit, tot i això, posteriorment vàrem anar a un altre lloc més ample per dormir, fent una curta però emocionant navegació nocturna amb garbí que no oblidaran mai.

La nit la vàrem completar, desprès de sopar, anant al millor local nocturn de la zona a fer la penúltima copa, una barraca de pedra seca que té més de dos-cents anys i que és una mostra del treball que es feia en aquests desolats paratges allà pel segle XVIII abans que la fil·loxera aniquiles les vinyes.

L’endemà al matí i després d’esmorzar  vam fer la punta del cap de Creus. En aquella hora els quebecs (corbs marins) es van repartint per totes les cales per poder pescar abans de que arribi la “marabunta” de barques dels estiuejants, enormes espiadimonis (Anax imperator) també van caçant mosques i mosquits que troben per les platgetes. Entrem a “sa coua de S’Infern”, que en aquell moment rebia una llum espectacular, d’allí  vam travessar fins a Messina, però la tramuntana que en aquell moment bufava (F4-5), desaconsellava quedar-s’hi, en cas de pujar la intensitat hagués estat un parany difícil d’escapolir-se’n.

En Pi i en Marc havien de marxar abans,  i entrant per Boquelles els vam acompanyar fins a Portlligat, no sense saludar al Juan amo espiritual de l’illa de Portlligat i personatge popular estimat per tothom qui hagi entrat a l’illa aquests darrers 20 anys. Amb en Martí hem acomiadat la sortida fent una cabussada amb aperitiu al Cap d’en Roig.