L’altre dia mentre
feia un passeig per la vora d’una riera del Cap de Creus vaig trobar-me una
serp de vidre per primer cop. Cada any en veig algun exemplar, però fins ara
sempre l’havia vist pels Aiguamolls.
Aquest bitxo de fet no és cap serp, es tracta d’un llangardaix
amb aparença de serp, el que passa que és àpode, no té potes, ha evolucionat
fins perdre-les.
El més sorprenen és
que quan es troba en perill es desprèn de la seva cua. Té un mecanisme intern
(muscular) que li permet fer aquesta maniobrava de distracció, de manera que el
predador es queda mirant el tros de cua movent-se i ell pot escapolir-se.
No és fàcil de
veure, has d’estar molt habituat a l’observació de la natura, però durant la
primavera i amb les primeres calors, el podem trobar sobre els herbassars
prenen el sol i és fàcil d’agafar, observar-lo i tornar a alliberar. M’he trobat gent de les espanyes que m’han dit
que és una “víbora” i el seu verí molt potent, diuen que s’ha de matar. Mai he esbrinat
el perquè d’aquesta creença de terra enllà :-(
)
Entrades
i dels Catalans no?.
ResponEliminaja, ja, ja. Molt objetiu.