Diuen els científics que els bosc tropical és capaç de capturar 300 tones de carboni per Ha i any, docs penseu que ara s’ha publicat un estudi a la revista “Nature Geoscience” en que es demostra que les praderies marines en són capaces d’emmagatzemar 800 tn/Ha/any!!!
Tot i que aquestes praderies ocupen tan sols un 0.2% de la superfícies marina, capturen i enterren el 10% de tot el carbó que absorbeixen els oceans.
A diferencia dels boscos, les praderies marines són capaces d’emmagatzemar el carboni orgànic durant segles, fins i tot mil·lennis. La posidònia mediterrània pot arribar a gruixos superiors als 4 metres i això vol dir un bon grapat d’anys.
La posidònia està en perill i, degut al canvi climàtic podria disminuir en un 90% a mitjans de segle XXI, això vol dir l’extinció funcional.
El serveis ambientals que ens proporcionen estan valorats en 14.000 € per Ha i any.
Podem fer-hi nosaltres alguna cosa per evitar la seva destrucció?
Què us sembla?
Fem alguna acció amb les barques fondejades sobre aquestes praderies de les cales del CdC?
Totalment d'acord, conec molt bé 4 zones amb posidònia, cala montgó, cala ferriola, cala pedrosa i les medes. Les medes es salva, te boies d'ancoratge hi ha vigilància i està prohibit fondejar, has d'amarrar-te a les boies a tal efecte. Curiosament, cala pedrosa i cala ferriola estan englobades dins la reserva de medes precissament pels fons rics en posidònia, però tothom fondeja on vol, i a montgó exactament el mateix, es un campi qui pugui...
ResponEliminaCertament, cal més implicació cap a la conservació d'aquest hàbitat tan valuòs, no només de l'administració, sinó també de la resta de la gent (locals i visitants). Sempre penso amb l'exemple de terra ferma on ara a ningú se li acudeix anar talant i destruïnt boscos perquè sí (a banda dels desgraciats incendis).
ResponEliminaPerquè hi hagi implicació s'ha de fer molta pedagogia, hem de donar a conèixer, per valorar i poder estimar... Hia molt recorregut per fer. Tindrem temps?
ResponEliminaRepeteixo el que he dit en un altre racó d'aquest interessant blog. Amb molt poc es podria fer molt, però no hi han ganes i cada dia palades de posidonia i algunes nacres moren arrossegades per les ancores de les barques dels estiuejants que de forma egoista malmeten en nostre medi per remullar-se el cul.
ResponElimina