L'altre
dia vaig tenir la sort d'estar convidat per tercer any consecutiu a fer una
xerrada dirigida als joves que fan el camp de treball al Parc Natural del Cap
de Creus. És una xerrada "improvisada", a pèl, sense el suport d'un
arxiu ppt o prezi.
Aquell
dia, ells fan la visita al pla de Tudela i, al final de la seva visita els hi arribo
pel mar amb el caiac. Triem una cala màgica per fer el desembarcament, Culleró.
Allí asseguts a terra i amb les darreres llums del dia parlem dels valors d'aquest
entorn i les seves problemàtiques.
Sempre
he estat obsessionat en transmetre tot allò que he après, que he anat
descobrint amb l'estudi de la documentació i amb el treball de camp. De poc
servirà si queda per mi, trobo bàsic fer-ho córrer. Malauradament ho faig per
la via oral, la més antiga que hi ha però, també la menys eficient, l'escrita
no se'm dona bé :-(
Al final
de la xerrada, quan torno cap a casa i vaig palejant per aquestes aigües plenes
de silenci, m'envaeix una sensació de satisfacció que no té preu, és la millor paga. Em sento l'home amb més sort i més feliç del
món ;-)
Cal més gent com tu per construir aquest nou païs catacrack ;)
ResponEliminaGràcies, Marc. Segur que tots hi podem aportar molt de la nostra part, tan sols cal creure-hi i fer-ho :-)
Elimina