Divendres vaig anar a dormir a un
lloc peculiar, al fer aquesta sortida en solitari ho podia fer, i és que aquest
lloc no és apte per a tots els públics. Es tracta d'una roca de 120 metres de
llarg per uns 50 metres en el punt més ample i situada un quilòmetre mar
endins. Allí hi descansen els corbs marins, alguns limícoles com els
remena-rocs i una miríade d'insectes que passen el dia sota les pedres i que
tan sols surten per la nit, alguns d'ells hematòfags, i és aquí on rau el
problema de la seva "peculiaritat".
Com us podreu imaginar la nit va
ser curta, i tot i que hi havia núvols fins a quart de quatre, la vaig
aprofitar per prendre algunes de les seves vistes privilegiades sobre la mar
d'Avall des de tots els punts que porten el nom dels vents dominants, el nom de
la roca és l'illa de Messina o illa Plana.
Caram Eduard, cada vegada experiències més "extremes"
ResponEliminaJa, ja, ja, si que es pot dir extrem per lo dels "bitxicus" nosturns. Una abraçada Narcis!
Elimina