Ells també pateixen

Molts de nosaltres quan ens trobem aquests dies fem alguna expressió com aquestes.: "ara si qui hi són tots", o "ja ens veurem quan tot s'acabi", o "que sigui lleu", amb això expressem el patiment que significa la multiplicació de la població per 10 que ens toca suportar durant aquestes 2-3 setmanes d'agost...,encara que  benvinguda sigui! ja que d'això hi vivim directa o indirectament la majoria, tot i que si sabéssim repartir-ho entre els quatre mesos que van de juny a setembre, encara viuríem molt millor i tothom aniria més ben servir.

Uns dels que també la pateixen són els corbs marins emplomallats, ells que habiten en el trencant dels penya-segats no els hi queda altre remei que aguantar, ja que no els hi queda ni un metre lliure on descansar i alimentar-se. Aquest cap de setmana estàvem cabussant-nos en un lloc on sempre descansen i no vaig resistir-me de fer-los-hi una visita. ( mira que en soc de dolent). La millor manera de poder-nos apropar a ells és fer-ho sota l'aigua. Cal anar molt lentament, sense fer moviments bruscos i no quedar-s'hi gaire temps, amb uns segons n'hi ha prou per gaudir-ne.  Crec que hauria d'haver-hi trams concrets de costa lliures, on les barques no es puguin fondejar i aquesta espècie tant pròpia de la nostra costa hi pogués descansar durant aquests setmanes d'overbooking. No us ho sembla?