--------------------------------------------------------------------------------

dimarts, 5 de gener de 2010

Cabo de Gata. Part 1: L'espera

Just aquests dies que hem estat per Andalusia hem coincidit amb un dels temporals més forts dels darrers anys. Tot un rosari de borrasques han desfilat per sobre d’aquest territori, provocant inundacions serioses. Sortosament nosaltres estàvem ubicats a l’extrem est, al Parc Natural del Cap de Gata, zona de clima subdesèrtic i que tot l’any fa un bon sol, i així ha estat! Dels set dies qui hi hem fet nit, tan sols un d’ells ha estat rúfol i plujós. Mentre tota Andalusia era regada (inundada) per les depressions procedents de l’Atlàntic. Cap de Gata era escombrada pels vents aponentats associats a aquestes depressions.

Hem sortit del palau del vent, que és l’Empordà, per anar a l’altre extrem, on Èol, també hi domina, i hi modela el paisatge, i és que tots dos territoris són extrems: dos caps despoblats, esventats, dominats per la sal i el foc. Dos caps extrems, on viure-hi és una temeritat o tan sols apte pels que han sabut evolucionar en aquest medi, la resta han hagut de sortir-ne o sucumbir.
Cap de Gata ens ha regalat una setmana de ponentades de força 5 amb un pic, el 31 de desembre, de força 7-8 i, finalment el 2 i 3 de gener s’ha gaudit d’una calma absoluta, que ens ha possibilitat posar en remull els nostres caiacs i disfrutar-lo.
Al ser un paratge tan peculiar, durant els dies que hem estat “en sec”, ens ha permès visitar amb les nostres famílies, alguns d’aquests racons d’especial bellesa paisatgística. Té en el seu origen volcànic i clima subdesèrtic uns dels seus principals atractius.
Cap de Gata es va originar entre 8 i 15 milions d’anys enrere, l’empenta del continent Africà sobre la plataforma del continent europeu, va originar unes pressions i unes elevades temperatures que van fondre els materials i aquests varen emergir per les falles, i així, formar una carena volcànica submarina a la zona del mar d’Alborà (oriental). Actualment queda emergida una petita part d’aquesta carena que és Cap de Gata.
Al passejar per aquestes costes, pots veure el resultat d’aquesta activitat primària que és el vulcanisme, això sí, fossilitzat i per tant amb el valor afegit de l’erosió provocada per la sal, el vent i l’aigua, cosa que li dona una bellesa primigènia.
Hi ha colades de magma d’una potencia de centenars de metres, que en el moment de la seva gènesis van entrar en contacte amb l’aigua marina, es van refredar ràpidament i es van transformar en columnes hexagonals (andesita), i ara semblen empedrar els penya-segats que formen, tal i com si fossin murs ciclòpids. Al costat podem trobar el dipòsit dels material llençats per les violentes explosions d’aquests volcans, formats per materials piroclàstics de diferent morfologia, cimentats per les cendres i que tenen coloracions molt diverses, grisos, negres, grocs, taronges...., tot dependrà de la composició dels seus elements bàsics (sofre, ferro, etc). També podem trobar colades d’aspecte més fluït, amb les seves capes de refredament que li donen un aspecte peculiar i que permeten la seva exfoliació. Entremig veiem xemeneies per on hi varen brollar gasos carregats de sobre i que varen cristal·litzar. Tot aquest conjunt ha estat treballat pels meteors durant uns quants milions d’anys i el resultat és certament espectacular.
També varem tenir temps de visitar els dipòsits de guixos cristal·litzats de Sorbas, això es troba a l’interior, en una zona càrstica, territori ple de dolines, on l’aigua a diluït aquets materials tous i ha format un entramat de coves espectaculars. Entrar en una cova d’aquestes és una experiència molt recomanable, estan formades per cristalls de guix, que en alguns casos poden arribar a tenir longituds de 50 cm o més.
La vegetació de Cap de Gata és molt interessant i, és que en un lloc com aquest, per poder subsistir, s’han d’aplicar totes les estratègies per lluitar contra l’escassetat de l’aigua, la pobresa dels sòls, la manca de nutrients, l’excés de sal, de radiació solar i els forts vents. Les diferents plantes que hi trobem tenen aplicades estratègies per vèncer aquests elements i qui no ho fa, està condemnat a l’extinció!
La fauna també ha hagut d’adaptar-se a aquestes condicions, tot i que els que poden fer desplaçaments llargs, quan les coses van mal dades, senzillament se’n van.
Podem veure-hi una bona representació d’aus estepàries, com l’alosa de Dupont. Una de les espècies més visibles, pel neòfit, i perquè la seva coloració la delata, té el plumatge negre i el carpó i part de la cua blanca, és el Còlit negre, espècie que també la podem veure al Cap de Creus, però que aquí, al cap de Gata, és molt abundant.
Com ens hem mogut vora mar, si que hem pogut gaudir dels fabulosos picats dels mascarells, quan perforaven la superfície de l’aigua a una velocitat de vertigen, a primera i última hora del dia era més fàcil la seva observació. A les cales no hi faltaven els gavots, si bé no eren abundants en nombre, pràcticament eren presents per totes les cales que hem visitat, normalment veiem exemplars solitaris o en petits grups de tres exemplars que cooperaven per pescar conjuntament. Els corbs marins hi eren presents, però amb unes densitats poblacionals més baixes que a la nostra Costa Brava, tan sols hem observat una diferència i és que un bon grapat (300-400 exemplars) s’agreguen a la vora d’uns vivers d’orades (davant del mirador de l'Amatista) i en aquest moments estan mantenint una lluita ferotge amb els viveristes. Aquests darrers han optat per anar a trets contra ells!!! la prova ha estat que ha uns 300 metres dels nostres caiacs han empres el vol per fugir i, sempre que en trobàvem alguns pels penya-segats ràpidament fugien al veure’ns. Ara que si es vol disfrutar veient ocells el millor lloc són les salines de Cabo de Gata, allí hi hem vist estols molts nombrosos de flamencs, limícoles, com el becs d’Alena i tota mena d’ardèids, senzillament espectacular. Aquestes salines estan equipades d’uns aguaits i de fons hi ha la part sud de la Serra de Cabo de Gata que és molt semblant a la Serra de Verdera, la diferència més gran és que allí no hi ha cap urbanització, tret d’un parell de cortijos .
Un altra de les seves riqueses la trobem en el fons marins el qual està poblat d’una rica fauna, que per visitar-la caldrà anar ben equipat (no és el nostre cas). Hi ha algun centre escadusser de busseig (Las Negras).
L’home ha poblat aquestes contrades des de fa molts anys, però per sort no l’ha sobre ocupat mai. Antigament aquesta costa era coneguda per tots els navegants circummediterranis. Els romans hi havien explotat l’or de la zona de Rodalquilar. La llarga estada dels àrabs, amb tot el seu coneixement, va permetre desenvolupar tot un excel·lent aprofitament dels recursos. Tenien l’avantatge de dominar l’ús racional de l’aigua, deixant tota una cultura i alguns gens que han perdurat fins ara. Els cristians van fortificar els turons i platges amb tot un reguitzell de castells i torres de guaita, per defensar-se dels pirates, edificacions que han perdurat fins ara. Fins l’actualitat la zona s’ha mantingut aïllada del desenvolupament industrial i turístic, tot i que ha rebut fortes pressions per l’agroindústria dels plàstics (hivernacles), alguna indústria energètica a Carboneras i del turisme especulatiu. Un clar exemple d’aquesta agressivitat el trobem amb la construcció de l’hotel del “El algarrobico”, dins d’un paratge primigènic.
Tot això i més coses interessants, dóna per poder passar-hi uns dies, més ben dit, molts dies visitant aquests meravellós paratge. A nosaltres se’ns ha fet curta la setmana!

Fitxa tècnica.:- Components del grup.: Aida, Marta, Laia, Carme, Pilar, Dolors, Anna, Pi, Lluís, Manel i Eduard.- Allojament: HOTEL AGADES. San José. Hem de fer una menció especial al lloc on ens hem allotjat, el qual, ens ha sorprès a tots per l’excel·lent tracte que ens han dispensat. Han estat super-amables, la instal·lació és de primera, tot esta perfecte. El servei de menjador amb el menjar inclòs, de primera, molt bo i abundant. Ens hem engreixat com uns baconets. Un deu!!! i el preu de 35€ amb l’esmorzar i el sopar inclosos increïble....que duri. La relació qualitat preu, brutal! Hem sortit pensant quan hi tornaríem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada