--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 24 de gener de 2010

La infidelitat o la capacitat d'estimar-ne a més d'una...


Feia unes quantes setmanes que no teníem l’oportunitat de poder penetrar per la zona de la mar d’Amunt, pel tram de Port de la Selva a Cadaquès i, finalment aquest dissabte hi va haver disponibilitat de temps i bona mar per fer-ho. Tornàvem a estar a casa! a la costa que li hem robat el nom per al nostre blog.

Aquests Nadals ens vàrem desplaçar fins l‘altre extrem sud de la península ibèrica, al cap de Gata, i va passar el que passa quan t’allunyes del teu entorn quotidià, ens vàrem enamorar..., sí! sí!, així de clar. La infidelitat va arribar amb la separació física i cap de Gata, ens va cor-robar. Va captivar els nostres sentits i vàrem sucumbir als seus encants. Alguns, els més agosarats, li vàrem prometre amor etern, ja se sap que quan ens roben el cor!...., perdem el cap, fins i tot algú va arribar a pensar en anar-se’n a viure-hi (després de la jubilació, es clar!).
El poder de seducció que tenen els del sud és molt gran, és capaç de captivar al caràcter més impassible, com no havia de fer-nos rendir i postrar-nos al seus peus? nosaltres que som uns personatges dèbils i propensos a la golafreria contemplativa. Malauradament la vida continua i vàrem haver de tornar al treball...
Això ens ha permès retrobar-nos amb les nostres aigües, a la nostra costa, a tornar-nos a enamorar d’ella..., de fet no ens havíem desencisat, ni molt menys! I és que es pot estar enamorat de dues costes a la vegada i no tornar-se boig. Tot dependrà de la capacitat d‘estimar. Sempre ens ha agradat aprofundir en el coneixement dels llocs on estem, cercar en la seva història, els seus valors naturals, amb això aconseguim la capacitat d’estimar el seu valor. Aquest coneixement ens porta a l’altra estimació, la metafísica!
Aquest dissabte, quan palejàvem arranats als penya-segats de la mar d’Amunt, com els gats que es refreguen per les cames amb la cua dreta, no ens vàrem cansar d’admirar aquesta costa i de re-confirmar aquesta veneració que li professem. Diem venerar amb tot el sentit de la paraula, ha estat com retre culte a un ancià. Cap de Creus és constituït per les roques més antigues que coneixem. A la seva pell hi ha les senyals de mil batalles lliurades fa milions d’anys, batalles que van succeir al ventre de la terra, sota unes pressions inimaginables i unes temperatures infernals capaces de fondre les roques. Ara aquesta pell rebregada, solcada per les escletxes de les ferides, resta a l’aire lliure i és modelada per l’aigua, la sal i el vent, meteors atmosfèrics que li donen aquesta morfologia tan captivadora i bella.
Nosaltres vàrem anar a conèixer un cap més jove, entre vuit i dotze milions d’anys d’edat, i la joventut ja se sap! Cap de Gata és volcànic, resultat del xoc de dos continents, una força que va acabar creant una carena de volcans altament explosius, ple de color i, ens va fascinar..., vàrem rendir-nos als seus encants i ens hem compromès a tornar-hi, però, no per aquest fet se’ns pot titllar d’infidels! no?


Nota ornitològica.

Aquests dies hem vist per la badia de Port de la Selva alguns exemplars de cabussó emplomallat (Podiceps cisitatus). És un ocell que de forma esporàdica, bàsicament a l’hivern, es pot veure a les cales i les badies del cap de Creus. Espècie típica d’aiguamolls, cria en els embassaments de l’interior de Catalunya i al Delta de l’Ebre i Aiguamolls de l’Empordà. Té un plomatge del cap i del coll molt peculiar, que li va costar llargues persecucions fins portar-lo a l’extinció en països com Anglaterra. La gent el caçava per arrancar-li les plomes, que eren usades per guarnir el barrets de les senyores. És un excel•lent capbussaire ,i el veurem mirant fixament la superfície de l’aigua buscant algun peix que endur-se al bec. Ni ha entre tres i cinc exemplars rondant per la badia del Port. No l’heu de confondre amb el corb marí, és més petit, el seu cos no resta enfonsat dins l’aigua com el del corb marí, té el coll estirat i clar, i un bec llarg i punxegut. Busqueu-lo i no el molesteu. Segur que podreu gaudir de com executa les seves pesqueres. Sort!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada