--------------------------------------------------------------------------------

diumenge, 31 de gener de 2010

Un naufragi modest

Segons el diccionari , naufragar vol dir que l’embarcació se’n va a fons, es perd. Aquesta circumstància no es fàcil que es doni entre els caiaquistes, que parlem mes aviat de remullades, comentades mes tard entre rialles, o en el pitjor dels casos, de mals tràngols, situacions mes o menys compromeses, però que desprès es poden explicar. Quan sentim parlar de naufragis, dels de veritat, ens venen al cap, circumstancies tràgiques, vaixells enfonsats, mariners negats, carregues perdudes, tempestes terribles…

El Cap de Creus, observador impassible, n’ha vist moltes d’aquestes desfetes. Les causes poden ser múltiples, i sovint combinades, com ara temporals inesperats, vies d’aigua, esculls no coneguts, negra nit, vent violent, tripulació inexperta, o massa agosarada, mal estat de la nau, avaries que tenen lloc en el moment mes inoportú… La llista es molt llarga, i si a mes, l’escenari es un litoral agressiu combinat amb la freqüent tramuntana, tindrem com a resultat un dels punt mes negres per a la navegació de la Mediterrània occidental, des de l’antiguitat fins l’actualitat. Dins de la desgracia, hi ha naufragis que han tingut “fortuna”, s’han fet famosos, son mes mediatics, sigui per les excavacions arqueològiques realitzades, com les de Cala Culip, sigui per la vàlua de la carrega, com la “Pelikan”, sigui per ser de memòria recent com el “Melchuca”, sigui perquè son conseqüència de combats de la guerra civil, com el “Manuel” o el “Marinero Canté”. En canvi, es molt trist, anar al fons del mar i també a l’abisme de l’oblit, perdre’s a la nit del temps, i de ben segur que la majoria dels naufragis tenen aquesta fi. Com a homenatge a aquest naufragis modests, podem posar un exemple, va passar a l’octubre de 1923, era un llagut de rems del que desconeixem el nom, 22 mariners ( una “companyia” ) de tripulació, amb 10 rems per banda, havien anat a pescar sardina al Golfet i la pesquera havia estat bona, tant bona que la panxa de la embarcació era plena de peix, 100 quintars ens explica el net d’un dels mariners. De tornada cap el Port de la Selva, a mig Gou , o Golfet, entrà un Nord violent. El seny aconsellava llençar peix per afluixar la càrrega, però el patró, pensant amb la butxaca, va creure que podien arribar al Port i fer un bon negoci. Quan el llagut va bolcar, va ser el primer en morir. Els supervivents asseguraren que morí d’un atac de cor, tot i que no sabia nedar, perquè els que es neguen van al fons, i ell va surar. Els mes afortunats, que varen poder agafar-se a un rem i anar nedant fins a la Cala Taballera o la Cala Galera, veien impotents com 5 dels seus companys morien rebotits contra les roques. Desprès, commoció al poble, famílies destrossades, dol per les 6 víctimes , i … tornar a la mar, tornar a la pesca, la vida continua. Passen els dies, primer lentament, desprès acceleren el seu pas fins que avui dia nomes quatre pescadors recorden haver sentit parlar del naufragi del 1923.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada