"Kayak d'orientació a l'embassament de Sau".

Us adjuntem la crònica de la trobada de Sau feta per l'Alfred de Riumar.:
"Equipats amb una brúixola i un planell, on estan pre-senyalades les balises del recorregut, i el mitja de desplaçament per completar-lo, és el kayak, i el marc de l'activitat el propi embassament, ple i a rebassà al 110%, és a dir, amb les voreres verdes i plenes de vegetació i les copes dels arbres a flor d'aigua.

Els 17 participants vam gaudir de tot l'esplendor del lloc, d'aquesta prova pilot, que va resultar força entretinguda i diferent, aportant noves experiències i a la vegada molt engrescadora, on cal combinar l'orientació amb l'agilitat, l'estratègia i l'habilitat per conduir i aconseguir arribar i enllaçar un recorregut diferent per cadascú dels participants.
La realitat ha superat les perspectives inicials, preconcebudes segurament en cada un dels participants i que mai ens podríem haver imaginat. Cal viure-ho in-situ, per sentir-se satisfet d'haver participat.
Des del començament, les anades i vingudes, creuaments amb els demés participants, que a l'hora s'afanyaven per localitzar la següent balisa, una darrera l'altre i segons l'ordre pre-establert sobre el planell, que es corresponia al seus dorsals, i que al localitzar la balisa corresponent havies de marcar a mena de control. Vam anant trenant, amb les siluetes i esteles dels kayaks, diferents el·lipses davant els mateix punt de sortida, que com papallones de flor amb flor, fórem els kayaks de balisa en balisa, endinsant-se pel ben mig de branques i fulles dels arbres submergits, dibuixant quasi tots els racons del mirall d'aigua.
La majoria de les balises, si l'orientació era la correcte, eren prou visibles, d'altres però es tenia que aguditzar l'instin per localitzar-les, la majoria sense necessitat de sortir-se del kayak. Sols amb dues balises va ser indispensable deixar els kayaks i caminar per localitzar-les. La més sorprenent, quan muntanya amunt i pràcticament grimpant, amb cordatges, arnés, casc, tot amb el suport de l'organització, de cop et trobes corrent per un sender, entrar per un forat a quatre grapes i arrossegant-te per dins d'una cova plena de galeries com si es tractés d'un laberint, per finalment aconseguir localitzar la balisa núm. 47. Uf! Els quàdriceps actuen i van treballar de debò, passant factura després; però molt bé.
Amb un altre enclau, la balisa núm. 34, t'esperava la prova de tir amb arc sense sortir del kayak, per després anar navegant fins a la punta del campanar de l'església submergida al mig de l'embassament, on penjava de la seva veleta la balisa núm. 35.
A partir de la balisa núm. 37, un altre torre de pedra al mig de Sau, enfilaves una llengua d'aigua amb direcció al nord, on havies de fer servir l'estratègia per com fer-ne més via i completar les darreres balises, sense cap ordre pre-establert.
La vegetació, les aus, els peixos, i l'espai, t'omplien durant tot el recorregut d'olors, sons i aire pur. T'imposes un ritme de paleig que sols interrompies per marcar en cada pas de balisa.
La recompensa t'arriba, quan no t'imagines del que encara esta per gaudir-ne, quan al apropar-te a les zones de balises núm. 44 i 45 i et sembla estar sentint un rumor cada cop més fort d'aigua. És l'espectacle d'uns salts d'aigua que cauen desde uns 15 mts. d'alçada, creant un entorn màgic, mentres t'adones que estàs tot sol, ja que els demés completen el seu recorregut cadascú amb l'ordre que finalment havia decidit.
Ja de tornada, vas completant el teu recorregut, fins la balisa núm. 36, l'arribada, trepant una petita lloma i traspassant un pont de fusta, reconstruït per l'organització, per fer l'últim marcatge que a posteriori revisa la jutge d'arribada amb una plantilla de control de tots els marcatges realitzats durant tota la prova. Després mentres tots els participants vam passant aquest últim control, un bon avituallament: coca, xocolata, pa amb sucre i vi, llet, aigua,....
Desde les 15:30 h que s'havia donat el tret de sortida, el temps va anar passant gaudint de tot i més, fins que ja de tornada, fosc i negre, amb els llums dels frontals, arribarem a lloc, per carregar els kayaks, dutxa i un excel·lent sopar.
Vint kilòmetres de navegació, del tot més entretinguda, per un paratge que ens va obsequiar, amb tot el seu esplendor.
Gracies David, Anna i a la resta de l'organització. La vostra tasca i dedicació a fet que "Els racons del bandoler" es quedin gravats com un excel·lent record, i que a la vegada us podeu sentir molt satisfets i orgullosos per haver-lo pogut fer possible".
Alfred
RIUMAR, S.L.