L'Escola d'en Mar , l'Escola del Vent

La previsió meteorològica pels darrers dies d’aquesta setmana ha estat de forts vents de nord, però la realitat s’ha presentat una mica diferent. La tramuntana estava mandrosa i no volia entrar..., ni el dijous, ni el divendres, i fins i tot el dissabte, ja s’havia aixecat el sol, quan tímidament ha començat a bufar. Som molts els que planifiquem les nostres activitats de lleure segons els partes meteorològics i de vegades ens fan realment la guitza.
Aquest dissabte havia pensat d’anar a palejar amb els amics de l’Escola d’en Mar , la meva intenció és aprendre a navegar amb vent i ells sempre surten, faci el temps que faci. Estic segur que és el grup de palistes més bregat amb el vent. Tenen la costum de sortir dos dies per setmana (Dimecres i dissabtes), la seva zona de paleig, quan no tenen organitzat cap sortida especial, sol ser de Port Lligat fins la Punta del Cap de Creus. Aquesta constància els enriqueix d’una forma continuada i imperceptible, de mica en mica, dissabte a dissabte, s’han convertit ens uns experimentats palistes del vent.
El grup d’aquest dissabte ha estat molt diversificat i equilibrat. Pel que fa a la edat, quasi totes les edats hi eren representades. Hi havia des d’una nena de poc més d’uns dotze anys, fins als que estem dins de la cinquantena.
Pel que fa al sexe dels palistes hi havia paritat total. Pot semblar una mica masclista dir-ho, però en una zona de paleig com aquesta, que podríem qualificar com a “de dificultat alta”, on la potencia pot significar molt bàsica a l’hora d’enfrontar-se amb les condicions ambientals, trobar-te amb aquest equilibri diu molt del equivocat que estic i el canvi de xip que he de fer.

Els companys comencen a navegar a les 10 h. del mati, però els meus bioritmes em fan estar més aviat. A punta de dia, just quan comença a clarejar arribo a Port Lligat. Sortosament el dia s’aguanta i la tramuntana encara no ha fet acte de presència. Aprofitaré per pescar una mica. Alguns pescadors arriben a la mateixa hora, sento el cant inconfusible d’un blauet (Alcedo atthis) i al sortir, dins la badia, trobo el primer grup de corbs marins emplomallats.
Mai he pescat en aquesta zona i això m’ha costat una enrocada només començar, per sort no he perdut res. Disfruto de la sortida de sol mentre vaig fent les primeres passades, poc després la tramuntana fa acte de presència i em complica una mica l’extracció de les peces, això m’obliga a ser molt caut a l’hora de resseguir l’accidentada línea de costa. Consumeixo les dues hores en un instant.
Poc abans de les deu estic altre cop a la platja, puntualment van arribant tots els components de l’Escola d’en Mar. El ritual de posar els caiacs a la platja està molt après, en el temps que trigo en endreçar el meus estris de pesca, ells ja estan a punt per sortir.

Avui tenen tres convidats, un pare amb la seva filla joveníssima, que han vingut a fer el tastet d’aquesta esport i un servidor que també estic per que m’ensenyin a palejar amb el vent.
Ràpidament ens trobem tots a l’aigua. He de confessar que inicialment creia que era una temeritat embotir dins d’un caiac doble al pare i la seva filla amb aquelles condicions de vent. Tanmateix vaig adonar-me quan equivocat estava un cop havíem sortit de la bocana de la badia de Port Lligat i havíem recorregut el primer tram de costa. Aquest tram està molt exposat al vent.
Els membres de l’Escola d’en Mar tenen un coneixement mil•limètric de la seva costa amb qualsevol condició de mar que pugui haver-hi. Això els permet navegar d’una forma quasi quirúrgica. Estan capacitats d’anar tallant cada pam de mar pel lloc més convenient i més segur. Tot això ho fan d’una manera imperceptible pel nouvingut, fins i tot són capaços d’anul•lar la jerarquia que es forma en qualsevol grup, encara que sigui espontàniament i que moltes vegades significa una barrera pels que ens iniciem en la pràctica d’aquesta activitat. Assolir això té molt de mèrit.
Un altre valor que té aquesta gent és el coneixement de cada un dels racons d’aquest costa. Totes les pedres tenen una història i ells la coneixen, anar amb ells serà com una lectura d’un llibre que la farem per capítols i ens l’anirem bevent a xarrups, perquè les coses bones s’han de fer durar.