XXII Concentració Urdaibai-Laga 2010

Si vols veure bé les fotos clica sobre la imatge! 

Aquesta és la imatge de l’alberg de Elantxobe on ens hem hostatjat, a la barana del carrer, a uns vint metres d’alçada, hi ha un còdol de 300 kg deixat per un temporal de mar. Hi viuen 400 habitants, ens va sorprendre el port fortificat per afrontar les galernes del cantàbric.

L’esmorzar el fem a la platja de Laga on fan uns pinxos deliciosos i, comencem a fer-nos a l’idea de com són les ones del cantàbric que ens gronxaran durant aquests dos dies.

Ben esmorzats ens disposem a fer la sortida que durarà la resta de la jornada. Els components hem estat.: la Mireia, la Queralt, en Francesc, en Joan, en Josep, en Josep Cors, en Roger i un servidor. Per la tarda se’ns ajunten la Clàudia i en Pau.

Sortim des de la base d’Urkan Kayak a la platja de Laida, travessem la ria d’Urdaibai fins Mundaka, és aquí on en Roger i en Josep Cors aprofiten per surfejar la famosa ona.

Desprès ens dirigim cap al cap de Matxitxaco, passem per davant del port de Bermeo i fem tot el costat est del cap que està arrecerat de l’onatge. Aquesta part em fa pensar amb les costes del Canadà.

A la punta del cap Matxitxaco les ones són d’una altra magnitud, et glacen la sang quan és el primer cop que et trobes amb elles, divendres les grans podien superar els tres metres d’alçada.

Superat el cap ens dirigim cap a San Juan de Gaztegulatxe, aquest tram de costa és d’una bellesa suprema i tal com està el mar és senzillament espectacular.

Illa de Gaztelugatxe

L’arc de San Juan de Gaztelugatxe que alguns varen travessar en tots dos sentits

Aquest bufador alçava l’aigua a desenes de metres amb un so ensordidor

Reunió per decidir on anar a dinar, no hi havia gaires opcions per poder triar, de fet tan sols en vàrem trobar una que tinguéssim les garanties de tenir un desembarcament segur.

Caravel·la portuguesa una de les més verinoses del món.

Després de dinar refem part del camí i ens dirigim cap a Elantxobe tot passant per l’illa d’Ízaro i el cap d’Ogoño.

De tornada aprofitem per fer el curri i tenim sort: un barat i aquest llobarret de quasi quatre quilos. Ja tenim sopar!

Ogoño té una paret vertical de més de 250 metres d’alçada. Tant a nivell de mar, com a diferents alçades es veuen unes coves amb estalactites molt ben formades.

La jornada de mar acaba al port de Elantxobe. Posteriorment iniciem la jornada nocturna aquesta quedarà en la memòria de molts de nosaltres, bàsicament pel pas del llobarro per la planxa de l’Herriko taberna.

 El dissabte a primera hora ens subscrivim a la trobada i després anem a fer la travessa de la ria d’Urdaibai.

La travessa ens va perfecta després de la intensa jornada anterior. El paisatge es relaxant. Sorprenen de veure com els castanyers i alzines  arriben fins la mateixa vora del mar. Tenim la sort de veure alguns ocells típics de les zones humides, com la garsa de mar, el becut o el bec planer.

La tarda del dissabte i sense temps per dinar vàrem haver d’enfrontar-nos amb l’onada de Laga. Van sorgir molts dubtes de si seríem capaços de fer-ho, però hem arribat fins aquí i ho hem d’intentar. El dia anterior era insuperable, però aquesta tarda va tenir una intensitat que quedarà en la nostra memòria. Quasi tots vàrem sucar a l’entrada o la sortida de l'aigua, però un cop ho has fet, ens va envair un estat d’eufòria resultat de l’adrenalina segregada que no té preu.

Sortir de la nostra mar mediterrània i anar al Cantàbric dona "cangueli", però tant la mar, com la seva gent són forts, nobles i bons companys. Us ho recomano!

Demà hi haurà l'album fotogràfic.