Mardamunt!

Per primer cop aquest any s’ha pogut accedir a la Mardamunt en dissabte i, és que feia més de dos mesos que les condicions del mar no ens havien deixat anar-hi en cap de setmana.
És per això que hem aprofitat aquesta finestra de bon temps per recórrer aquesta costa que dóna nom al blog. Avui hem traït als nostres companys de l’Escola d’en Mar i els hem deixat sols i, avui ells han tingut premi de 1ª categoria, s’han creuat amb el primer grup de balenes de l’any. A primera hora del matí els hi hem dit que no ens esperessin, que avui faríem un reconeixement per la Mardamunt, al migdia hem tornat a comunicar-nos i no sé perquè he pensat que avui havien vist balenes, quan en Mútur ha agafat el telèfon estava ben excitat, ens deia que estaven al darrera d’una balena situada davant de “Sa coua de s’Infern”...., em volia morir (de sana enveja, si és que l’enveja és sana?). Això és el premi a la constància i la perseverança d’aquest grup fidel a la punta del Cap de Creus que, cada dia té a punt un regal, ja sigui en forma de cetaci, ja sigui d’ocell de color llimona, i així, mantenir l’esperit i la motivació ben alta.
Nosaltres ens hem passat el matí intentant pescar alguna cosa, primer al curri, desprès fent jigging i, amb calamar, etc. etc....els resultats nefastos. Finalment he optat per fer allò que més m’agrada: badar. Sortosament també he tingut un premi, no era cap balena, ni tonyina, sinó que he descobert una criatura fantàstica, per la seva estranya forma. Si l’altre dia us comentava l’aparició d’una veritable sopa de vida, farcida d’organismes gelatinosos a la zona de Cap Norfeu, avui us he de dir que per la mar d’Amunt pràcticament no n’hi ha, però els pocs que es poden veure són realment sorprenents. A la imatge que us presento se’n pot endevinar la forma però, vist dins de l’aigua i nedant activament era una meravella, una fantasia, un àngel dansaire. Té el cos tubular i a l’extrem apical està dotat d’una mena de trompa, també té una ranura dorsal i unes aletes ovalades ventrals, a l’altre extrem del cos té una cua amb dos lòbuls petits i, molt a prop se li pot distingir l’aparell digestiu. Neda de forma activa i se m’ha fet molt difícil de fotografiar-lo dins l’aigua des del caiac, però us ensenyo un parell d’imatges en que es distingeix una mica el seu cos estilitzat i bell (a resultat ser un cargol, bé millor dit una mena de babosa marina).
Ah! mentre esmorzàvem a la Prona hem pogut observar alguns nadons d’estrella de mar i una reunió de cargols ermitans. Allò que és petit també és bonic!
Aqui teniu un video que ens ha facilitat en Dani.: