El rec del Cap de Creus

Imatge 3d de la caiguda en cascada al rec de Cap de Creus.

Que el Cap de Creus és excepcional salta a la vista, no cal ser cap eminència per notar que té quelcom d’especial.
En aquest post volem remarcar un dels darrers descobriments excepcionals que s’estan estudiant amb la intenció de poder-ho protegir de la depredació de la ma de l’home.
Es tracta del “Canyó (rec) del Cap de Creus”. Una formació que com el seu nom indica, té una morfologia semblant a un barranc o canyó de muntanya, en el món de la pesca esportiva també li denominen el “rec del Cap de Creus”.
La seva existència és coneguda des de fa molts anys pels pescadors, però no ha estat fins ara que s’ha pogut explorar des del punt de vista científic.
Sempre s’havia dit que aquests canyons s’havien format quan el nivell del Mediterrani era molt més baix, i que corresponien a antics cursos d’aigua que els havien generat per erosió. Actualment s’està especulant, de fet s’ha pogut comprovar, que també hi passen corrents d’aigua i d’una magnitud molt més gran que els cabals potencials dels seus antics rierols, aleshores el poder d’erosió també és més important. Les dimensions d’aquests “torrents en cascada”, per qualificar-los d’alguna manera, han arribat a 100 km de longitud i una amplada entre 3 i 30 km. Durant l’hivern del 2004-2005 es va poder mesurar un torrent que va fluir durant 40 dies. Per tenir clar la seva magnitud, equivalia a 80 anys de descarrega del riu Ebre al mar!
Aquests torrents que cauen cap al fons, es generen per la diferència de densitat de l’aigua. Resulta que a finals d’hivern es quan l’aigua és més freda, aleshores la seva densitat es fa més alta, i comença a caure per aquestes barrancades submarines. Amb ella arrastra de tot, i una bona part del que baixa, són nutrients que seran un bon adob pel fons marí. Malauradament amb els nutrients també hi baixa tot tipus de deixalles (p.ex.:una línea de palangre cada 4 metres, etc).
Al ser estudiats s’ha vist la gran importància que tenen per la cria de moltes espècies de peixos (lluç, congre, etc), crustacis (llagosta, gamba) i cefalòpodes (calamars, etc). Per l’existència de tres espècies de corals d’elevat interès, per la seva raresa i la seva funcionalitat com a refugi de moltes altres especies i per moltes altres tresors biològics que s’hi amaguen.
Si s’han conservat, ha estat perquè l’home no hi ha pogut passar amb els seus vaixells d’arrossegament, els quals, tenen l’efecte d’una piconadora. Al seu darrera hi queda tan sols un desolat desert.
Aquests espais que s’han pogut conservar, són els que permeten que tota la nostra area sigui tant rica biològicament parlant. Les balenes i rorquals ho saben, i cada any en el seu pas migratori fan la parada per alimentar-se durant uns dies.
Serem capaços de ser una mica intel•ligents i conservar-los per les generacions futures? encara que sigui per poder continuar pescant....
Aquí teniu dos vídeos per fer-se’n una idea aproximada. Estan gravats a la capçalera del rec de Cap de Creus.

Matinal de rescats

Al club Pagaia hem tingut matinal tècnica. Avui hi havia rescats assistits. Des del Club s’insisteix molt amb la seguretat i sol ser un tema que provoca una certa mandra als que ens iniciem en aquest mon del caiac. Quan et treus el carnet de cotxe sembla que si més corres més en saps, desprès l’experiència t’ensenya que no és així. A la vida sempre ens hem de fixar amb els que tenen més rodatge. Els companys que porten actualment el Club, diria que estan molt rodats i la seva experiència els porta a insistir recurrentment amb la seguretat i això no és gratuït. Pensar que mai tindrem problemes, que sempre navegarem amb mar plana, és una solemne equivocació i més a la Mediterrània.
Al començar la sessió a la platja hi ha hagut una primera pregunta de la qual m’ha sorprès el resultat de la resposta. Un percentatge molt alt dels que érem allí havien estat rescatats alguna vegada. Sincerament, sempre he pensat que caure a l’aigua és un fet molt esporàdic i poc probable. Doncs gran equivocació per part meva!
Si volem sortir a navegar hem de tenir recursos tècnics de tota mena que ens donaran seguretat i confiança amb nosaltres mateixos i al grup. Aquests coneixements ens faran créixer i podrem assolir un bon nivell com a palistes. No evolucionar en l’aprenentatge de les tècniques, és una temeritat i, va en contra de la pròpia seguretat i la del grup. Quina sort que tenim de tenir un Club com aquest a casa nostra!
Avui la sessió tècnica l’han portat tot els membres de la junta i la veu la posat l’Anna. Cal felicitar-los a tots i permeteu-me que ho faci a l’Anna, per la seva capacitat pedagògica, ha fet les explicacions molt clares i entenedores, fins i tot el company d’Elna no li ha calgut cap traducció! ;-).
Hem realitzat tres rescats assistits per parella i, un de nivell més complexe, que era un rescat d’un nàufrag inconscient entre quatre. Les bones explicacions teòriques de la platja, junt a les magistrals demostracions pràctiques a l’aigua de l’Anna i en Francesc, han fet molt fàcil l’exercici posterior.
Realment ha estat una matinal molt profitosa, inicialment semblava una temeritat i provocava molta mandra, però que recomanaria des d’aquí a tots els meus companys que sortim a navegar junts i, que encara no han fet el pas d’aprofitar aquest recurs tant magnífic que és fer-se soci del CLUB PAGAIA amb majúscules. Companys no us ho podeu perdre!!!

Tot un passeig...

Un altre dissabte per disfrutar de la soledat, així com hi ha caps de setmana que sembla que tots volem i podem anar a la mar, d’altres, les circumstàncies de “l’entorn” (fires, compromisos socials i familiars) es conjuren per que això no sigui possible. Que difícil és compaginar-ho correctament!

Les previsions de la meteo han estat contradictòries, el meteocat dona: garbí f4 i windgurú: dia encalmat. Ja se sap: “primavera, qui l’encerta l’endevina”. El dia s’ha aixecat mig ennuvolat, decideixo anar cap a la zona de Norfeu. A l’agafar la carretera de Vilajuïga a Roses, es veu la serra de Verdera amb un barret de núvols, senyal inequívoca de que esta bufant sud. Avui l’han encertada els del meteocat. Ja era hora! Qui no haurà encertat el lloc de navegar hauré estat jo! .

La intenció és fer el vol pel cap Norfeu i, mentre palejo vaig fent el curri. Si hi ha sort, pot caure un suquet al migdia!
Quan entro a l’aigua ràpidament me n’adono que hi ha una mica de mar de fons, avui és de longitud d’ona més curta, té una mica més de mala llet o dit d’altra forma, no és tan maternal. Aquest hora és magnífica, no hi ha ningú, tota la mar és per mi.
Vaig resseguint la costa intentant aproximar-me al màxim als roquissars, freus i demés accidents rocallosos d’aquest ferèsteg paisatge. Es veu molta brutícia.
La setmana ha estat mogudeta, hi ha hagut pluges torrencials, de fet hem superat els cent litres de precipitació i això es tradueix amb baixada de rius, rieres i recs i la neteja de les seves lleres. Aquests episodis de pluges torrencials tenen uns efectes magnífics per al mar. Així com els pagesos durant l’hivern han estat llençant l’adob als camps, també les pluges torrencials i abundants fan arribar l’aigua carregada de nutrients en forma de matèria orgànica (nitrogen, fòsfor, etc). Malauradament també hi arriben plàstics i altres andròmines molt variades i, aquestes són contaminants.
Me n’adono que avui tindré problemes amb el curri, s’estan enganxant moltes plantes que han baixat de les rieres i massa sovint m’he d’aturar per recuperar la línea i alliberar totes aquestes restes vegetals.
Per cert, la planta que s’enganxa és un “macrófit ò hidròfit”, es tracta d’una planta aquàtica, anomenada Chara sp, cada cop més rara als nostres rius. L’excés d’antropització i contaminació la va fent desaparèixer. És responsable de que les rieres del Cap de Creus siguin d’una altíssima qualitat físico-química i biològica. Té un aspecte molt peculiar, com d’equiset (cua de cavall). La podríem confondre amb un altre macròfit molt semblant del gènere Myryophillum , per diferenciar-los ràpidament tan sols fa falta tocar-los, la Chara té un tacte molt aspre, això és degut a la mineralització dels seus teixits. D’aquí ve una de les seves bones capacitats, la d’absorbir elements de l’aigua, com és el fòsfor i que són contaminants, per tant és una bona depuradora natural.
Fa dies que es comencen a veure meduses, avui les concentracions són força importants i serien un suplici pels nostres amics nedadors.
Quan arribo a la punta del Cap Norfeu comença a ploure, s’ha aixecat una mica de vent i el mar, com sempre aquí, està més mogut. Em poso la caputxa de l’anorac i penso amb la Patagonia, proper gran somni que comencem a dibuixar i que per ara encara és un esborrany d’avantprojecte. Giro la punta i al passar per davant dels nius dels corbs marins, veig que els polls ja han nascut. Enhorabona pares! Ara ensenyeu-los-hi a pescar i a diferenciar el que és bo del dolent. Us vindré a veure per emocionar-me cada vegada que us cabusseu davant del meu caiac per pescar, ò m’observeu amb desconfiança des de les vostres talaies. La cara nord de Norfeu estava molt tranquil•la, he desembarcat a la cala Jòncols per esmorzar. Als pocs minuts tornava ha estar dins de l’aigua. M’he intranquil•litzat al veure l’horitzó trencat, a fora la mar està picada. El pas de la punta serà mogut. Pujo resseguint les parets i de reüll mirant mar en fora, es confirma l’estat de la mar, passada el forat del boc ja es nota el moviment. Em plantejo recollir la línea del curri però finalment no ho faig. Apreto les dents i començo a palejar amb més decisió, quan volava sempre dèiem que la velocitat és seguretat, no sé si al mar funciona igual! Tot i que no és una mar molt picada està molt barrejada, les onades venen per tots costats, em separo de la costa i al girar la punta les onades són laterals, penso amb la matinal de recolzaments alts. Ho hauré de portar a la pràctica? El crestall trencat d’una onada topa amb el lateral d’estribord, remullada i prou. Realment el seayak amb aquestes condicions és una meravella, dona una gran confiança per l’extraordinària estabilitat i lo be que s’enfila i talla l’onada. Desprès d’uns minuts de paleig amb onades de popa, que vigilo de reüll amb tota la desconfiança de qui t’ataca per darrera, entro al resguard de la badia de Montjoi i tot queda molt més tranquil i jo més relaxat. Al desembarcar a la platja, he entrat amb onada petita i una “maria” m’ha cobert, al estar el faldó obert: entrada d’aigua i desequilibri. Avui estava cabronet el senyor!

Cens d'aus marines a la punta del Cap de Creus

Pel qui vulgi participar: aquest diumenge dia 9 i a partir de les 10h a la punta del Cap de Creus es fa el cens mensual d'aus marines.
 En Ponç Feliu que organitza aquests cens diu que: “La setmana passada vaig veure 3 frarets (un d'ells aturat i amb el bec ben acolorit, no massa lluny), gavina corsa, gavineta de tres dits, etc. A més, vaig veure 5 rorquals (durant tota l'estona els anava veient, perquè el mar era una bassa d'oli) i 2 probables caps d'olla negre”.

Esperant l’arribada de Cynthia, una viatgera inesgotable.

Aquarel·la de Cynthia feta per en Ferran Paramo

Ara que estem a la primavera es produeix el fenomen de la migració, la més coneguda és la dels ocells. Dies enrera em queia la bava veient com tres-centes grues en perfecta formació de “V” passaven per sobre de Castelló i Roses, tot un espectacle! També estem veient com les apreciades tonyines estan fent el seu viatge migratori, però avui volem parlar de la migració d’un insecte, concretament d’una papallona. No ens referim a la famosa papallona monarca (Danaus plexippus), si no que fem referència a una papallona molt més discreta, la papallona dels cards (Cynthia cardui), que l’any passat va tenir una de les migracions més espectaculars mai vistes i constatades pels científics.

La decadència de la posidònia

Aquests dies molts de nosaltres farem les primeres passejades per les platges. Si ho fem a les cales i badies del cap de Creus hi trobarem veritables matalassos de fulles seques d’algues, però no, no són algues, es tracta de les fulles de la posidònia, una planta marina que és com una herba terrestre, té fulles, tija, arrels, flors i fruits, i que la seva evolució l’ha portat del terra fins al mar, tal i com varen fer els dofins el seu dia.
La posidònia forma unes praderies submarines que són d’una gran importància pel desenvolupament de la vida marina. Estabilitzen els fons marins sorrencs amb les seves arrels, capturen els nutrients dissolts en l’aigua, com és el cas del nitrogen, el fòsfor i la matèria orgànica en general, cosa que contribueix a mantenir l’aigua més neta. Com realitza la fotosíntesis, captura el CO2 i incorpora a l’aigua O2. Les seves fulles són com un bosc on s’hi refugien i s’hi desenvolupen una bona munió d’organismes, superdepredadors com la baca serrana, predadors com el sard, herbívors com les salpes, o detritívors com el cogombre de mar. També té la funció de refugi dels alevins de moltes espècies de peixos i cefalòpodes (pops, sèpies i calamars). Aquests darrers també utilitzen les plantes com a suport per enganxar-hi les seves postes. També hi trobem “epífites” com són les algues incrustants que viuen enganxades a les seves fulles.

Travessa a mar obert. Cap de Ras 2010

Dissabte feia un dia ennuvolat, d’aquells que conviden a moltes coses, però mai anar a nedar al mar. Dissabte hi havia un grup d’una trentena de nedadors amb un “mono” per fer la primera travessa a mar obert de l’any. De fet era la segona, perquè la primera va ser restringida a una petita “èlit sense seny” ;-), que setmanes enrere s’havien estrenat.
També varem ser-hi un grup de caiaquistes donant la cobertura de seguretat a la travessa. Entre aquests hi havia una altra èlit, els pagaies, amb moltes ganes d’aportar la seva experiència i nivell tècnic i, que de forma altruista posen el seu granet de sorra per fondre aquestes dues activitats de mar, en una activitat conjunta segura i molt enriquidora.

En Loulou ja té vaixell !!!

Fede Fortunet fent els darrers arranjaments del veler.

Desprès de la troballa del missatge a la platja de Taballera i un cop sabut l’origen i motiu de l’escrit, s’ha pres la decisió de retornar el missatge al mar perquè pugui continuar la seva singladura cap a Orà (Argèlia).

Per poder fer-ho tenim dues opcions, retornar-lo a mar dins d’una ampolla convencional o escollir una nau per dipositar al seu interior l’escrit. L’elecció no ha estat gens difícil i hem cercat un vaixell. En primer lloc hem buscat un caiac de petites dimensions, d’aquesta forma podriem deixar l’empremta del nostrat esport. N’hi havia un de joguina, tipus play-mobil, però, desmereixia la classe demostrada per l’homenatjat i ha estat descartat. També hi havia una altra possibilitat, llunyana, d’aconseguir-ne un a partir de contactar amb un artesà de la fusta i mestre d’aixa, però finalment i sortosament ha aparegut un magnífic veler de joguina.
És un veler mereixedor d’estar al museu del joguet de Figueres. Fet de fusta massissa i pintat amb uns colors pastels propis dels anys seixanta en que va ser fabricat. És una preciositat!
Com qualsevol vaixell vell, li ha calgut passar per les drassanes i, fer-li uns petits retocs, que li permetran tornar a fer-se a la mar amb garanties. Agraïm al Fede Fortunet l’ajut en aquesta fase del “projecte Loulou”.
Ara ja està a punt per fer el seu darrer viatge i properament anunciarem, el dia, el lloc i l’hora que el deixarem navegar a mercès dels vents i els corrents.
Si algú vol aprofitar-ho i venir a fer la sortida, tothom hi és convidat!!!