Cap de setmana passat per aigua i vent.

Dissabte van caure uns 60 litres per metre quadrat, això significa que dins del que és el Parc Natural del Cap de Creus, hi va caure un volum d’aigua equivalent al 10% de l’embassament de Boadella (segons els càlculs fets a corre cuita des del sofà de casa). Va amerar tota la seva superfície i ha fet baixar les rieres.

Benvinguda aquesta aigua que ens feia falta, penseu que l’ hivern estava sent extremadament sec, i l’aigua és vida. Encara que el consum d’aigua sigui molt baix, les plantes estan en el període de menor activitat de l’any i sí que la situació començava a ser delicada per la majoria d’ecosistemes d’aquest entorn. Els pescadors estan contents, perquè saben que l’aigua adoba el mar amb els nutrients que arrossega i, això vol dir millor pesca per la primavera.

Fins i tot va caure neu. Les rieres han donat un to marró a la costa.

Els vells pescadors diuen que “al gener i febrer la xarxa al galliner”, per sort els que naveguem amb caiac, estàvem tenint uns mesos amb els cap de setmanes absolutament hàbils per la nostra activitat..., ja veurem que passa a partir d’ara, potser ens tocarà posar el caiac al galliner.
Malgrat tot, no ens hem de quedar a casa, per poc que es pugui. En dies com aquests en que la atmosfera està activa, és molt agraït sortir a disfrutar dels meteors.
El llevant ens ha deixat unes imatges de postal per tota la costa que no podem deixar-nos perdre. Si bé era una temeritat sortir a navegar, tan sols apte pels grans especialistes, sí que són uns bons dies per veure els diferents trams de costa. Si ens hi passegem podem saber com es comporta el llevant segons les orientacions i el tipus de costa que hi ha, sigui penya-segat dret, trencat, de biaix, platja, etc. Personalment m’agrada badar amb el moviment captivador de les onades i gaudir de la plasticitat de les imatges capturades pel sensor digital de la càmera.
Aquí les teniu per compartir-les :

La costa de CdC estava imponent.

Si cliques la foto la veuràs millor.