--------------------------------------------------------------------------------

dijous, 27 de gener del 2011

Quan la ciència arriba tard.

Segons els articles publicats pel Grup de Vertebrats Marins de la Universitat de Barcelona a les revistes “Marine Biology i Journal of Experimental Marine Biology and Ecology” resulta que hi ha una estreta relació entre les praderies de Cymodocea nodosa (Sebadales Cast.) i la tortuga verda (Chelonia mydas).
Sempre havíem pensat que en el món de les praderies de fanerògames marines la “number one” és la Posidònia. Ella és l’estrella de tots els articles, reportatges i accions reivindicatives de la costa. Fins al punt que acabem pensant que les seves praderies són un ecosistema únic en els nostres mars i que no n'hi ha més.
Doncs la Cymodocea nodosa és una planta que forma unes praderies d’un aspecte com els camps de gespa, la seva fulla és més estreta i la funció d’aquestes praderies és molt variada, actua com un bon refugi de les fases juvenils d’espècies comercials com la sardina i el seitó, fixa el substrat protegint-lo dels temporals, resisteix condicions de qualitat d’aigua tèrbola, suporta força bé els fondetjos de les barques, recuperant-se molt més ràpid que la Posidònia i ara hem sabut gràcies als estudiosos de l’U.B que les tortugues verdes s’alimenten d’elles, ves per on!
Fins ara no se l’havia tingut en compte en els llistats d’espècies a protegir i ja va sent hora de que ho estigui. La paradoxa és que fins ara protegim les espècies (en el paper) i es fa molt poc pels seus hàbitats que és el realment important. Gran error!
Amb les perspectives polítiques que tenim al nostre país i a l’estat, on estem tots lligats, no sembla que la cosa pugui canviar gaire per la Cymodocea i per ende per la tortuga verda.
Els que sí estan contents són els “cinercenyos”, més ben dit el seus governants, que veuen cada cop més clar, la construcció del seu nou port de la Granadilla. Per ara s’havia aturat per l’existència d’unes praderies de Cymodocea que hi ha al sud de Tenerife lloc on el volen construir, calia saber si aquest hàbitat serà protegit, però sembla que poca cosa es podrà fer, tot i l'article de l'U.B.
Per enèsima vegada la ciència arriba tard!

2 comentaris:

  1. Completament d´acord amb la importància de protegir els hàbitats. S´ha pogut comprovar en molts casos que els resultats són espectaculars pel que fa, per exemple, a la recuperació/reintroducció de fauna, sense uns hàbitats cuidats i en equilibri és impossible.
    En el tema que domino més, la Micologia, hem debatut aquest tema moltes vegades. Els ens oficials parlen de fer llistes vermelles que no serveixen de res sino hi ha una prèvia protecció del medi, per exemple, en les dunes marítimes.
    Salutacions, Vellmarí.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari Narcís.
    Crec que és una qüestió tan senzilla com fer ús del sentit comú, però com sempre passa, això resulta ser molt i molt difícil entre els humans.

    ResponElimina