El dofí mular amplia els seus límits de distribució.

El dofí mular és una de les espècies més fàcils de veure pel CdC. Sempre i quan estiguis atent i tinguis una mica de sort (a mi em falta la sort i/o em falla la vista). Si et quedes assegut al sofà de casa també el podràs veure, però és quan estàs en estat catatònic, mig endormiscat, veient el documental de la 2 o el 33 i així no té gràcia.

Ara resulta que alguns que tenen el cul inquiet i, la sort d’estar treballant en un projecte internacional finançat per l’Agencia de Cooperació Espanyola (AECI), han publicat els resultats del treball a la revista “Aquatic mammals”. Entre altres conclusions, han trobat grups de dofins mulars, força lluny del que hauria de ser la seva àrea típica de distribució geogràfica.
El dofí mular (Tursiops truncatus) és una espècie cosmopolita, es troba distribuït per les zones tropicals i subtropicals, no solen sobrepassar les latituds dels 45º. En el costat atlàntic de continent sud-americà tenen el seu límit sud a la província de Chubut i molt esporàdicament una mica més al sud. Pel costat del Pacífic, a la costa chilena, des dels anys vuitanta s’han anat acumulant les cites a prop de la ciutat de Valdivia. Aquets estudi documenta els albiraments d’aquesta espècie per zones molt més australs, en els canals patagònics de la regió de “Los Lagos” i “Aysen”. No se sap si aquesta ampliació de l’àrea de distribució geogràfica d’aquesta espècie cap a aigües més fredes sigui fruit del canvi climàtic, però en els darrers anys és un fenomen que s’ha documentat i que caldrà seguir estudiant.
Aquest mes de febrer tenia projectat anar als canals australs d’Aysen a navegar amb caiac i visitar la glacera de Jorge Montt però malauradament he hagut de suspendre l’expedició. Ara m’hauré de conformar en veure els dofins per la TV, però no renuncio a continuar intentant veure’ls pel nostre CdC. Estic segur que tard o d’hora tindré una trobada amb ells fora del sofà, Cagoencony!