De Sant José a Las Negras

Una segona ruta que us proposem és la que va des de San José fins Las Negras. De fet aquesta ruta es pot fer en dos dies, sempre i quan tingueu temps i vulgueu entretenir-vos amb la contemplació del paisatge. El primer dia es pot fer fins la Isleta del Moro i el segon fins Las Negras.
Distància total del recorregut 21 km. 4-5 hores de paleig actiu.
San José km 0.
Cala Higuera 1,7 km. Accés amb cotxe.
Pta de Los Frailes 2,5 km. Inaccessible.
Pta de Loma Pelada. 5 km. Inaccessible.
Pta del Esparto. 7,18 km. Inaccessible.
Los Escullos. 8,1 km. Accés amb cotxe.
La Isleta del Moro. 9,5 km. Accés amb cotxe.
Mirador del Amatista. 11,87 km. Inaccessible.
Cala Carnaje. 14,18 Accés a peu.
Islote de Piedra Negra. 15,32 km. Inaccessible.
Cala Polacra. 16,45 km. Inaccessible.
El Playazo 18,74 km. Accés amb cotxe.
Las Negras 21 km. Accés amb cotxe.
Aquesta ruta comprèn trams que són senzillament espectaculars i únics, com és la zona de Cabo Lobos o la Polacra. Tot el recorregut és d’una bellesa plàstica i cromàtica corprenedora.
Si sortim de San José el primer que trobarem quan enfilem direcció nord és la cala Higuera. Aquesta cala està urbanitzada i els moviments de terres que s’han fet li confereixen un aspecte de deixadesa, és l’únic punt negre que trobarem en aquest recorregut. En aquest primer tram donem la volta a un petit “massís” dominat per dos conus volcànics anomenats “Los Frailes” i que són una bona referència visual des de molt punts del parc natural.
La línea de costa talla els dipòsits dels materials piroclàstics expulsats per aquests volcans. Podrem observar les diferents coloracions de les cendres i, entre mig hi veurem el rocs que varen ser projectats de forma virulenta des dels cràters i atrapats en aquestes cendres acolorides pels òxids. Tot això va succeir ara fa deu milions d’anys. A mitja alçada de la muntanya hi ha una antiga mina a cel obert per l’extracció del guix. Si l’observem amb el google-earth és veu molt bé aquesta taca blanca. També hi ha un camí o pista forestal que surt de cala Higuera i que va vorejant el massís. En cas d’anar amb acompanyants, és una bona opció per recórrer i recollir els minerals que anirem trobant pel camí, alguns d’ells són semipreciosos, i a més, gaudirem de les immillorables vistes sobre el mar. Aquest recorregut el podem acabar a los Escullos, o millor encara, fer-ho a la Isleta del Moro. Aquest és un poblet de poc més de cent habitants que té un restaurant i hostal que és obert tot l’any. També és la base d’un petita flota de pesca artesanal que ens garanteix un bon menjar.
A los Escullos hi ha una fortificació construïda el segle XVIII per en Carlos III. Pertany a un conjunt defensiu format per tot un seguit de torres de guaita situades sobre els punts més alts dels caps i de fortificacions ubicades a les platges més importants. La seva funció era defensar-se dels constants atacs de pirates i naus estrangeres que, per aquella època no paraven de cercar aquest punts aïllats del regne espanyol, on hi anaven a buscar aigua i omplir de queviures el rebost de les seves naus. De vegades s’endinsaven per les poblacions de terra endins per segrestar persones de bona família per poder-ne demanar un bon rescat.

De la Isleta del Moro seguirem rumb nord, molt aviat travessem la “punta del barranco Negro” i tot seguit trobarem una cala que és un oasis enmig d’aquest desert de roques. Es tracta de la cala de “los Toros”, punt on s’ha creat un microclima degut a les seves característiques geomorfològiques que li ha permès el creixement d’una densa vegetació.

Seguim palejant i passarem per sota del mirador de l’Amatista, situat a la carretera que uneix la Isleta amb la Negras, lloc que té una excel•lent vista i on els enamorats es prometen amor etern tot lligant un candau als ferros de la balconada. Els penya-segats es van fent cada cop més alts, arribarem a un lloc on aquests són de color blanc i groc. Es tracta de platges fossilitzades que la erosió els confereix unes formes molt peculiars amb profusió de terrasses. Aquestes són aprofitades com a punts de descans i vigilància de corbs marins, bernats pescaires i altres espècies. Molt a prop hi ha unes gàbies d’engreix de llobarros i orades font d’aliment d’aquests lladregots. Cal dir que aquests any se’n veien pocs exemplars, no sabem si és per la baixa activitat de la granja, o perquè se’ls empaita a trets.
La línea de costa acaba a la cala del Carnaje (km 14,18), punt d’interès paisatgístic per l’espectacularitat dels seus penya-segats, el desembarcament és molt dificultós, la platja està formada per grans còdols que formen una paret quasi vertical. El lloc és accessible a peu des de la carretera que uneix les dues poblacions de la Isleta i Las Negras.

D’aquí iniciem el que serà un dels recorreguts més espectaculars del Cabo de Gata i que ens durà fins la platja del “Playazo”. Li donarem la volta al “cerro de los Lobos”. El nom li ve de l’abundància de foques monjo que hi havia i les seves petites cales amb multitud de coves feien d’aquest lloc un paradís per aquesta espècie extingida de la costa peninsular. També se li dóna el nom de la Polacra. Nosaltres la denominem la costa de les “pagodes”, per la similitud d’aquest penya-segats als teulats d’aquestes construccions orientals. Aquest any l’hem travessat tres cops consecutius i tots tres ens quedem bocabadats. Hi descobrim coses noves com històries de naufragis, explotacions mineres, coves amb sons estranys d’un submón, nous amics caiaquistes...

La travessa d’aquest cap ens durà fins al Playazo (km 18,7) pot durar el temps que nosaltres vulguem, però us ben juro que és un viatge a una costa feréstega, plena de formes fantàsticament suggerents i que et treuen l’alè.

El Playazo és la platja de Rodalquilar, un poble miner situat en una ampla vall que ens suggereix els paisatges típics d’algunes zones del Marroc. Aquesta vall amplament oberta té a la seva entrada, al Playazo, el conegut castell de “San Ramón”, ara  habitat, es va construir sobre uns aflorament de platges fòssils i que van fins Las Negras”. És absolutament recomanable fer una passejada a peu i fer volar la imaginació. Si fóssim un país “civilitzat” l’accès estaria prohibit. Si ho fas, siguis molt respectuós amb tot el que la natura està construint o erosionant, evita portar calçat de goma negra per no embrutar aquestes roques, ves-hi descalç, observa i intenta interpretar el que veus. Des de la costa podrem entrar en moltes coves, algunes d’elles grans amb uns sostres que semblen construïts per la mà de l’home, fins i tot hi ha la clau de volta! 

Aquesta platja és molt freqüentada per gent que viatja amb autocaravanes i alternatius fluctuants (hippies). També és un bon lloc per la pràctica el caiac surf, la seva ona és llarga i força ordenada, l’aigua no està tan glaçada com la del Cap de Creus i l’aire sempre és primaveral.